(Pego, Marina Alta, 1731 – Rotglà i Corberà, Costera, 1806)
Jurisconsult. Doctor en dret, s’ordenà de sacerdot el 1764.
La seva obra Ilustración del derecho real de España (1803) fou adoptada com a llibre de text de les universitats de l’estat espanyol i se’n feren diverses edicions. Publicà altres obres jurídiques en llatí.
(o Roglà) Poble (116 m alt) i capital del municipi. D’origen islàmic (tenia el nom d’Alcúdia Blanca), fou lloc de moriscs (50 focs el 1609) de la fillola de Xàtiva.
Depengué eclesiàsticament de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida la rectoria de moriscs (l’actual parròquia és dedicada als sants Joans) amb els annexos de Corberà, les Alqueries de Galceran Sanç, l’Alqueria de Gil, Martí Tallada i Torrent de Fenollet, també en depengueren temporalment Cairent, Meneu i Quilis.
Pertangué a la família Roglà i passà als marquesos de Bèlgida.
Poble, al nord de Rotglà, amb el qual forma actualment un sol nucli.
Antic lloc de moriscs (el 1609 tenia 40 focs), fou repoblat després de l’expulsió. Pertanyia als Sanç i, posteriorment, al marquès de Bèlgida.
L’església de Sant Antoni depenia de la de Rotglà, municipi amb el qual es fusionà el 1850.
la Ferreria (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Caseria de l’antic terme de Sant Salvador de Toló, a la vora de l’antic camí de Tremp a l’hostal Roig.
la Ferreria (Gelida, Alt Penedès) Despoblat, a l’esquerra de l’Anoia, davant el nucli urbà.
la Ferreria (la Granja de la Costera / Rotglà i Corberà / Xàtiva, Costera) Casa i territori repartit entre els tres municipis.
Dades dels Països Catalans 