Veure> Perellós (poble i antic municipi).
Arxiu d'etiquetes: Rosselló
Perellós -Rosselló-
(o Perillós, ant: Perellons) Poble i antic municipi que el 1970 formà part de l’actual.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Miquel i per les restes del castell de Perellós (antic castell del Senyor), centre del vescomtat de Perellós.
Perafita -Rosselló-
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Veïnat, a la cala de Perafita, port natural obert entre la punta d’en Cames i el cap de Perafita.
Perabona, torre de *
Veure> torre de la Maçana (torre de defensa i de senyals).
Pena -Rosselló-
Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena), situat a 173 m alt, en un contrafort septentrional de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l’Aglí entre Estagell i Espirà de l’Aglí, que culmina prop del santuari de Salt de la Donzella (348 m alt).
El santuari, antiga capella del castell, és una església d’una nau amb absis; desafectada el 1789, fou restaurada el 1843. La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola, no és l’antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa.
Pava, la
Llogaret, a l’esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s’alça el castell d’Oltrera. L’església és dedicada a sant Alexandre; hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol (l’església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava).
El terme de la Pava depenia, a l’edat mitjana, de la capellania d’Ultrera, annexa a l’ardiaconat del Vallespir.
Paulilles
(ant: el Port de Valentí) Llogaret i centre industrial, fins a mitjan segle XX del municipi de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d’Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba a la mar.
La seva fàbrica de productes químics elabora explosius per a ús civil.
Passant, Le
(Rosselló, 1884 – 1886)
Publicació bimensual. De caràcter literari i artístic, a partir del 1885 prengué un marcat to parisenc.
Era dirigida per Amédée Reynès i hi col·laboraren Théodore de Banville, Paul Bourget, François Copée, José-Maria de Hérédia, Pierre Loti, Frederic Mistral, Jean Richepin i Sully-Prudhomme.
Paradís, santuari del -Rosselló-
(Cornellà del Bèrcol, Rosselló)
Capella (la Mare de Déu del Paradís), situat a llevant del poble.
El lloc és citat ja el 1094.
Palol -Rosselló-
(o Palou) Despoblat.
