(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Veïnat, al sud del nucli urbà, a la dreta de la riera de Banyuls.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Veïnat, al sud del nucli urbà, a la dreta de la riera de Banyuls.
Poble (445 m alt) i cap del municipi, als Aspres, de població disseminada, centrat en l’església parroquial de Sant Esteve, pre-romànica (segle XI), al vessant septentrional del Montner (782 m alt) i del coll de Fortó (646 m), dominant la vall del riu del Bulès.
Es comunica amb la vall de la Canta-rana pel coll de Prunet, al vessant oriental de la qual i dins el municipi de Calmella, hi ha el santuari del Coll.
Nom antic del llogaret i centre industrial de Paulilles.
Llogaret, al nord del cap del municipi, a l’extrem nord-est dels Aspres.
(Santa Maria la Mar, Rosselló)
Nucli de pescadors i d’estiueig comarcal, situat a l’esquerra d’una antiga desembocadura de la Tet, al límit amb el terme de Canet de Rosselló.
No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme.
Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l’estàtua de sant Galderic conservada al monestir de Cuixà (Conflent) per tal de demanar la pluja. Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d’una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença.
(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)
(o les Rotes) Nucli turístic, amb una població permanent propera al miler d’habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al sud de l’estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d’Elna.
Petit centre pesquer i comercial (és el port tradicional d’Elna), sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d’endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d’una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Maillol, La Mediterrània.
Hom hi ha construït un port (esportiu i de pesca) al sud de la urbanització; més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans.
Poble, sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l’estany de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet.
Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km. La població arriba, a l’estiu, als 30.000 o 40.000 habitants. L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 (sardines). A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament. Hi ha un casino de joc.
Era el port tradicional de Perpinyà; fins al segle XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr. De la fi del segle XIX a mitjan segle XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels banyistes.
Barri marítim de la vila, estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al sud (que els separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al nord.
Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades; l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló. Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha.
A l’estiu dóna allotjament a més de 100.000 persones; a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler habitants.
Després de la guerra civil espanyola s’hi instal·là el camp de concentració d’Argelers.
Santuari (la Mare de Déu de la Pietat), al nord de la vila. És obra gòtica, del segle XV.