(Rosselló)
Veure> Palau del Vidre (poble i municipi).
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Antiga torre de defensa de la costa, al sud del cap de l’Abella.
(Rosselló)
Antic nom de la població de Santa Maria la Mar.
Santuari (la Mare de Déu de l’Oratori).
Poble (171 m alt) i antic municipi, s’assenta al peu del coll de la Savina i de l’antic castell d’Òpol, aturonat a 400 m alt, d’origen romà, però refet i poblat per Jaume I (que li donà el nom de Salvaterra) el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França.
Constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i (des del segle XVI) de Salses, fins al tractat dels Pirineus (1659).
L’antic terme comprenia també l’església de Valloriola.
(Catalunya Nord, segle XVIII – segle XX)
Títol concedit el 1767, per Lluís XV de França, a Josep d’Oms i de Tord, baró de Tresserra, sobre les seves senyories d’Oms, Tellet, Sureda i Bages.
S’extingí al principi del segle XX per manca de successió masculina.
(Rosselló, segle XIV – segle XVII)
Llinatge de cavallers i després nobles. Originari del castell d’Oms, que li donà el nom.
El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms (Catalunya Nord, segle XI) Vivia el 1011 (encara que la tradició familiar el feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf). Descendent seu fou:
Bernat I d’Oms (Rosselló, segle XIII – després 1251) Senyor d’Oms. Avi de:
Arnau I d’Oms (Rosselló, segle XIII – 1260) Senyor d’Oms, Orla i Montescot. Dit també Arnau de Montescot. Fou autoritzat pel rei (1250) a construir un castell al lloc de Calmella. Tingué dos fills, Berenguer d’Oms i:
Bernat II d’Oms (Rosselló, segle XIII – després 1279) Noble. Continuà la línia primogènita. Fou el pare de Berenguer II d’Oms i Vila-rasa, i de:
Berenguer I d’Oms (Rosselló, segle XIV – vers 1369) Noble. El 1344 li foren confiscats els béns per la seva fidelitat al destronat rei Jaume III de Mallorca.
Veure> Ultrera (antic castell).
(ant: Anils) Poble, a l’est del cap del municipi, a l’esquerra de la Canta-rana.
Poble, al sud del municipi, a l’esquerra del Tec.
Dades dels Països Catalans 