Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Voló, banys del

(el Voló, Rosselló)

Balneari, just al límit amb el terme de Morellàs, a l’esquerra del riu de Rom (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estela, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.

Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell; hom n’embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari.

L’edifici fou construït el 1859. Hi ha tres fonts; la font del Voló, la de Sant Martí (la més antiga) i la Clementina; el còrrec de Sant Martí ha estat convertit en parc. Vora l’establiment hi ha un casino de joc.

Villanove, Joan

(Nefiac, Rosselló, 1939 – )

Escriptor en francès.

Ha escrit i editat tres volums d’una Histoire populaire des catalans (1978, 1979 i 1981), obra de divulgació sobre la història de Catalunya que ha obtingut ressò a la Catalunya Nord. Al text, en francès, s’intercalen citacions textuals en català, fotografies, il·lustracions o mapes, i també una suggestiva declaració dels Drets dels catalans, en cinc punts.

Conferenciant i col·laborador de la premsa diària nord-catalana, ha publicat Reflexions et commentaires catalans (1982) i Raconte-moi les catalans (2001).

Vilarnau -Rosselló-

Vilarnau d’Amunt  (Perpinyà, Rosselló)  Despoblat. El lloc és esmentat el segle XIV.

Vilarnau d’Avall  (Perpinyà, Rosselló)  Antic lloc. El lloc és esmentat el segle XIV.

Vilarmilà

(Llupià, Rosselló)

Antic poble i santuari (la Mare de Déu de Vilarmilà), a l’est del terme, vora el de Pontellà.

Vila-rasa -Rosselló-

(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)

Església i antic lloc, al nord del poble.

Vilar, el * -Clairà-

(Clairà, Rosselló)

Veure> Sant Pere del Vilar  (santuari).

Vilar, el -Rosselló-

(Vilallonga dels Monts, Rosselló)

Antiga canònica agustiniana (Santa Maria del Vilar) filial de Lledó, situada al lloc del Vilar. Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela (el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts).

La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual. Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat. El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó. El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans (cedida el 1146) i Sant Joan de l’Albera (1181).

Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II de Mallorca, la jurisdicció civil del lloc del Vilar. Des del segle XV no hi hagué pràcticament comunitat, tot i que hagué fins a la fi del segle XVII alguns prepòsits (purament titulars).

Resta l’església romànica, sense culte, de planta de creu llatina amb tres absis. La volta és un xic apuntada, i hi ha restes de pintures romàniques. El seu primitiu portal esculpit és ara al castell de Mesnuls de Montfort l’Amaury. Al nord hi ha traces de l’antic claustre.

Vilanova d’Albera *

(Rosselló)

Veure> Montesquiu d’Albera  (poble i municipi).

Vilaclara

(Palau del Vidre, Rosselló)

Masia (mas de Vilaclara), al sud-est del poble, vora la sèquia de Vilallonga. El castell de Vilaclara és d’estil romànic però molt transformat. Al sud s’estenia encara a la fi del segle XVIII el bosc de Vilaclara (90 ha).

El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787. Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà.

Vida, santuari de -Rosselló-

(Argelers, Rosselló)

Santuari de la Mare de Déu de Vida, dit també de Santa Magdalena, situat al sud-oest de la vila, en part romànic (segle XII) i en part pre-romànic.

Situat al peu d’un contrafort de la serra de l’Albera, que presideix la torre de la Maçana.