Arxiu d'etiquetes: romànics

mestre de Taüll

Taüll, mestre de

2 Respostes

(Itàlia ?, segle XII – Catalunya, segle XII)

Pintor romànic anònim. Autor de la decoració al fresc de l’absis major de l’església de Sant Climent de Taüll i de la pintura d’un petit absis de la catedral de Roda d’Isàvena. És el màxim exponent de la pintura romànica a les nostres terres.

Sobresurt en les pintures de Sant Climent la figura del Pantocràtor, on combina una perfecta estilització de la figura humana amb un agut esperit realista en certs detalls d’indumentària. El seu sentit del color és afavorit per la qualitat dels pigments que utilitza.

És possible que fos cridat per sant Ramon, bisbe de Roda, i que vingués d’Itàlia amb materials d’allí, superiors en qualitat als utilitzats habitualment a les nostres terres.

Sartre -escultor, s XIII-

Deixa un comentari

(Provença, França, segle XIII – Catalunya ?, segle XIII)

Escultor romànic.

Conjuntament amb Demilavel i Demeses firmà els capitells de les filigranades portades de l’església d’Agramunt (Urgell), que constitueixen el principal testimoni de l’escola de Lleida, caracteritzada, principalment, per la barreja d’art mossàrab i d’art tolosà.

Santa Maria del Grauet

Deixa un comentari

(Aguilar de Segarra, Bages)

Església romànica (abans anomenada Sant Martí de Maçana), que fou sufragània de Sant Martí de Maçana.

El llogaret del Grauet tenia tres cases els segles XV-XVIII.

Santa Maria de la Torre -Solsonès-

Deixa un comentari

(Clariana de Cardener, Solsonès)

Església romànica (610 m alt), situada quasi al cim d’un petit puig coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Soler i d’Astruc (per això és coneguda també per Santa Maria del Soler).

Una restauració feta el 1962 ha permès de consolidar i restaurar l’edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors, i recuperar la imatge romànica de la titular, del mateix segle, fins aleshores arreglada per postissos que la desfiguraven.

Santa Margarida de Cabagès

4 Respostes

(Vidrà, Osona)

Església, situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).

Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència (segles XII-XIV) tornà a supeditar-se a Vidrà. La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878.

Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975.

Santa Eugènia de Nerellà

4 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble, a l’extrem occidental del terme.

La seva església, romànica, conserva un interessant campanar.

Santa Creu de Palou

3 Respostes

(Mura, Bages)

(o de Farell)  Antiga església, sufragània de la parròquia de Mura, antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.

El temple, romànic (segle XI), avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès.

Santa Coloma, mestre de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Pintor romànic anònim.

Autor dels frescos de Santa Coloma, Sant Miquel d’Engolasters, Sant Romà de les Bons i Anyós, a la vall d’Andorra.

El seu estil, encara que rústec, pertany al cercle del gran pintor conegut com a mestre d’Urgell.

Sant Salvador d’Avencó

1 Resposta

(Aiguafreda, Vallès Oriental)

Església romànica, a la dreta de la riera d’Avencó.

Fou edificada al segle XII, i es conserva íntegra la primitiva edificació. Serví algun temps d’ajuda parroquial a la primitiva parròquia d’Aiguafreda de Dalt.

Fou restaurada el 1970, i torna a servir d’ajuda parroquial del barri residencial que s’ha construït entorn seu.

Sant Sadurní de Gallifa

3 Respostes

(Gallifa, Vallès Occidental)

Església romànica (951 m alt), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa, que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants nord de la vall, continuació vers l’oest dels cingles de Bertí.

Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa. A l’església, renovada al segle XI, s’establí el segle XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada.

El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada. Pertany a la masia de Sebregrau.