Església romànica, a la caseria de les Cases de Lli.
Era un antic terme, esmentat el segle XIV.
Església romànica, a la caseria de les Cases de Lli.
Era un antic terme, esmentat el segle XIV.
Església romànica, vora la masia de Figuera, a l’oest del poble, damunt la serra de Castelltallat, a la capçalera de la vall del Puig.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Església romànica, a la vall Fosca, a llevant del poble d’Oveix.
(Baix Empordà, segle XII)
Pintor romànic anònim. Autor dels murals de la petita parròquia de Pedrinyà.
Aquesta obra presenta moltes relacions amb l’estil del mestre d’Osormort i amb el del mestre d’Espinelves.
(Catalunya, segle XII)
Pintor romànic anònim. Molt influït pel mestre de Pedret, col·laborà amb l’anomenat mestre de Cardós.
Se li atribueix l’Anunciació i la Crucifixió de Sant Pere de Sorpe, i la decoració de l’absis de l’església del castell d’Orcau.
Antiga església parroquial (Sant Sadurní, abans Santa Fe), a l’esquerra de la riera de Merola.
És un edifici d’origen romànic (segle XIII), d’una sola nau, amb un robust i massís campanar d’espadanya damunt la porta d’entrada. Es conserva un fragment del retaule gòtic del segle XV.
El lloc, esmentat ja el 984, fou donat pel vescomte Guillem de Berguedà als templers el 1083.
Església romànica, tocant a la masia de Periques, a l’esquerra del Llobregat, aigua amunt del poble.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Santuari romànic (la Mare de Déu de Bastanist) de l’antic municipi de Víllec i Estana, situat a 1.250 m alt, al vessant septentrional del Cadí, al Baridà.
Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d’Estana.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Pintor romànic anònim. Autor de la decoració de la capella major de l’església de Santa Maria de Terrassa i de la del retaule d’obra que inutilitzà part de l’absis i la finestra central de l’església de Sant Pare, també de Terrassa.
Es creu que les pintures de l’absis de Sant Miquel són d’una altra mà, encara que estilísticament i cronològicament estan molt relacionades amb les anteriors. Es caracteritzen per la seva misteriosa harmonia cromàtica, preferentment de tons clars.
(Catalunya, segle XI)
Nom que apareix, a manera de signatura, a l’escena de la Lapidació de sant Esteve, pintura mural romànica de Sant Joan de Boi (avui al Museu d’Art de Catalunya).
Es presumible que es tracti del nom de l’autor, que seria grec -la inscripció apareix en caràcters grecs- i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya.