(Alt Empordà)
Curs d’aigua, afluent, per la dreta, del Llobregat d’Empordà, que neix al coll de Lli, a la serra de l’Albera, dins el terme de la Vajol.
Després de passar per Agullana, desemboca al seu col·lector prop de l’Estrada.
Curs d’aigua de la vall de Cardós.
Capçalera del riu de Noarre; és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m alt), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble (1.594 m alt) de l’antic municipi de Noves de Segre, situat en un turó, a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia.
L’església, romànica, depèn de la de Taús.
Fou municipi independent fins el 1972, actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L’antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d’Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Poble (1.100 m alt), que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Grèixer -afluent del Bastareny per l’esquerra-, que neix al vessant meridional de la Tosa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és al peu del Moixeró, a la dreta del riu.
Era possessió del monestir de Ripoll. Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà. També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança.
Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Blanes, regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s’hi han localitzat modernament importants indústries.
Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda (dit també les Sorres), entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna.
(Anoia)
Afluent dretà de la riera de Carme, que neix als vessants orientals de la serra d’Orpinell, i passa vora la Torre de Claramunt; el castell d’aquest poble era conegut també com a castell de Riudegost.
Poble (706 m alt), aturonat, a la capçalera del torrent de la Goda (afluent, per l’esquerra, de la riera de Tous).
L’antic terme formà, el segle XIX, un municipi amb Clariana (Clariana i la Goda).
Poble, a la coma de Burg, a la confluència dels barrancs de Farrera (o riu de la Glorieta) i de Burg.
L’església (Sant Quirc) depèn de la de Montesclado, poble amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(Alt Camp / Tarragonès)
(o riu de la Glorieta) Riu, afluent dretà del Francolí, que neix a la muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral.
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i Vilallonga (Tarragonès) i desguassa al del Morell.
Hom n’havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i després per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit entre Montgarri i València d’Àneu.
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta.
Aquest port forma un clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord (2.503 m) i al sud (2.441 m), per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès.
Dades dels Països Catalans 