(Gombrèn, Ripollès)
Antiga parròquia rural, avui dia sufragània de Sant Pere de Gombrèn. Es troba a 1.120 m alt, a l’inici d’una alta vall, a l’oest del terme.
A poca distància de l’església, a la punta del serrat, hi ha les restes d’una antiga edificació fortificada i de l’antiga església. L’actual és del segle XVIII.
Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal, que canvià pel de Puigbó el segle XIII. Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïda avui dia a dues.
(Campdevànol, Ripollès)
(o Armàncies) Poble i parròquia rural, situada originàriament a l’extrem nord-oriental del terme, on hi havia la vil·la d’Armàncies (890) i hi resten els masos de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix.
El 1619 es construí l’església actual, a la part baixa del terme, a l’esquerra del Freser i de la carretera de Puigcerdà, entre els grans masos del Molí Nou i Perarnau.
Des d’aleshores és sufragània de Campdevànol.
(Campdevànol, Ripollès)
Antic santuari (1.387 m alt), situat al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l’est dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula), dins l’antic terme de Viladonja.
El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja.
És documentat des del 1672; depenia de la parròquia d’Estiula.
(Campdevànol, Ripollès)
Poble i parròquia rural, a la vall del Merdàs, prop de la carretera de Ripoll a Guardiola de Berguedà.
Existia ja el 1075. El 1680 tenia 13 masos. El 1868 se li uní com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon.
La seva església romànica (segle XI), amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936. No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat.
(les Llosses, Ripollès)
(o de Moreta, o de Vilacorba) Antiga església parroquial, situada prop de l’antic mas Moreta.
Existia ja el 1014. Perdé la majoria dels seus antics masos al segle XIV i es convertí en una sufragània de Sant Vicenç de Palmerola.
Hom l’ha confosa sovint amb Sant Julià de Cosp (antiga sufragània de Sant Jaume de Frontanyà), també del municipi de les Llosses.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga església parroquial de la vila, construïda al principi del segle XII a la vila vella, prop del pont del Ter. Era dedicada als màrtirs romans Joan i Pau, i per això es digué sempre popularment de Sant Joanipol.
El terratrèmol del 1428 enderrocà la volta, que fou refeta tot seguit. El 1728 fou ampliada amb altars barrocs. Fou parroquial de la vila fins el 1851, que fou reemplaçada per la del monestir.
Sofrí una destrucció el 1936; li resta sencera la capçalera triabsidal i la portada, amb un timpà esculpit. Es troba en curs de restauració.
Església, situada sota les restes del castell de Mataplana, dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Mogrony.
Existia el 1175 i era la capella del castell. És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1969.
Una pseudo-tradició del segle XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se n’ha dit, sense fonament, Sant Joan de Mata.
(les Llosses, Ripollès)
Antiga església, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà. El lloc és esmentat ja l’any 905.
L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140. En tenien cura els masos de Cosp, Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny.
La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix de l’antic municipi de Palmerola entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l’Areny (Berguedà).
Hom la confon equivocadament amb Sant Julià de Palomera.
(Ripollès)
Sector de la conca alta del Ter.
Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció nord-sud (que reprèn a partir de Ripoll) per la nord-est – sud-oest.
Una falla est-oest separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall.
D’economia agrària (patates i pomeres, farratge i prats) i industrial (tèxtil i extractiva).
(Ripoll, Ripollès)
(ant: Sant Jaume de Montbac o de Bonbac) Església de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll. Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà.
S’aixecà el segle XII; les notícies comencen l’any 1317. Actuà com a sufragània de Llaés els segles XVI i XVII.
És un interessant edifici romànic (segle XII). Ha estat restaurada modernament (1975).
Dades dels Països Catalans 