(Ripoll, Ripollès)
Poble de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, aturonat a la dreta de la riera de Vallfogona.
La vil·la Tennas, o Tendas, pertanyia al monestir de Ripoll des del 890. La parròquia s’organitzà el segle XI; depenia del monestir i era servida des de Ripoll.
El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona.
(Vidrà, Osona)
Antiga església, sufragània de la parròquia i municipi, situada a llevant del terme, al vessant meridional del puig de Cubell (1.482 m alt), damunt la riera de Sant Bartomeu, afluent per l’esquerra del riu Ges.
Rebé el nom de la vil·la rural vidranesa de Covildases (960). S’erigí al pas del segle XI al XII. Funcionava com a sufragània el 1123.
El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l’edificació, que fou reparada definitivament el 1548.
No té culte des del 1936; l’edificació romànica és en curs de restauració.
Santuari, situat 3 km a l’oest de la vila, dalt una muntanya amb dilatats horitzons.
Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l’ermità.
És lloc molt visitat, restaurat fa poc.
(Camprodon, Ripollès)
Santuari (1.322 m alt), edificat al sud-est de la vila, dalt un cim.
El primer santuari s’edificà en un puig veí (Sant Antoni Vell) el 1679 i sembla que fou destruït pels francesos el 1692.
L’actual fou edificat pels cònsols de la vila el 1700.
Destruït diverses vegades per llamps i reedificat per la vila, és lloc de devoció popular.
Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1.854 m alt al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vell, al nord del Ter; limita a l’oest amb el Freser i a l’est enllaça amb la serra Cavallera. És un anticlinal, d’estructura juràssica regular, que s’estén en direcció est-oest.
El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena (segles XI-XIV); és possible que el nom de Sant Amanç corresponguí al titular de la seva església.
Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església.
(Ripoll, Ripollès)
Antiga masia, dins l’antic terme de la Parròquia de Ripoll, enfilada a la dreta del Ter, entre els masos Coma i Oriola.
El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Santuari, situat entre la vila i l’antiga església parroquial de Sant Julià.
Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria.
Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell (1761), amb un cambril (1825) i amb un campanar (1884).
Ha perdut els antics retaules i pintures (1936), però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona.
(Ogassa, Ripollès)
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll.
L’església, que guarda la nau del segle XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria. El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll. En depenia Vidabona.
Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc.
(Camprodon, Ripollès)
Poble de l’antic municipi de Beget, situat a la dreta de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l’antic terme de Freixenet.
L’església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168; és un notable exemplar romànic.
El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Al segle XVII era lloc reial.
(Ripollès)
Vila de la comarca, que a l’època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887). El 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació.
No es conserva el nom; radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa.
Dades dels Països Catalans 