Despoblat, a l’esquerra del riu dels Ullals, prop del terme de Massalavés.
Situat en una zona de conreu arrosser, fou abandonat a causa de les febres entre els segles XVII i XVIII.
Cabanes -Ribera Alta-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Ribera Alta
Sant Joan de l’Énova (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 1,86 km2, 30 m alt, 476 hab (2015)
(o Sant Joanet, cast: San Juan de Enova) Situat a la plana al·luvial de la riba dreta del riu d’Albaida, prop de la seva confluència amb el Xúquer.
El petit terme és totalment pla (antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l’arròs). L’agricultura és totalment de regadiu i aprofita les aigües de l’Albaida per a conreus d’arròs (en retrocés per dessecació de les terres) i d’hortalisses, melons, tarongers i moresc. Avicultura. Àrea comercial de València.
El poble fou un antic lloc de moriscs de la fillola de Càrcer. L’església parroquial (segle XVI), ampliada a la fi del segle XIX, inicialment era la capella de la casa dels marquesos de Bèlgida.
Enllaços web: Ajuntament – Escola
Sallent de Xàtiva (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 14,01 km2, 80 m alt, 401 hab (2015)
(o Sellent) Situat a la vall baixa del riu de Sallent, al límit amb la Costera, el terme és accidentat, llevat del nord-est.
Agricultura, els conreus ocupen prop de la meitat del territori, la resta és coberta de vegetació espontània (matollar) o improductiva. El regadiu aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses i cítrics; al secà es conreen oliveres, garrofers i vinya. Ramaderia de llana; apicultura. Pedreres. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, d’origen àrab, és a la riba esquerra del riu; va patir un important terratrèmol el 1748, en que fou destruïda tota la població. Foren senyors del lloc els Soler i Marrades, que esdevingueren titulars del comtat de Sallent al segle XVII.
Enllaç web: Ajuntament
Bonaire, Santa Maria del * -Ribera Alta-
Veure> Santa Maria del Bonaire (barri).
Real de Montroi (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 18,27 km2, 131 m alt, 2.321 hab (2014)
(o Real) Situat a la vall dels Alcalans, a la riba dreta del riu Magre, afluent del Xúquer i és accidentat a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’El Caballón (518 m alt). Drena també el territori la rambla de l’Algodar. Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes.
Hi prepondera l’agricultura de secà (garrofers, vinya); la de regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de sèquies i de pous, és destinada a tarongers, altres arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. L’activitat industrial es deriva de l’agricultura (producció de vi) i la indústria de la construcció. Àrea comercial de València.
El poble és a la dreta del riu Magre, enfront del nucli de Montroi. L’església parroquial (Sant Pere) fou bastida el segle XVI.
El municipi comprèn, a més, el caseriu de l’Algodar.
Enllaç web: Ajuntament
Rafelguaraf (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 16,33 km2, 40 m alt, 2.426 hab (2014)
Situat a la dreta de l’Albaida, afluent del Xúquer, al límit amb la Valldigna.
Les terres conreades ocupen gran part del terme; la majoria són de regadiu, possible gràcies als regatges derivats de l’Albaida i per mitjà de pous; el principal conreu és el dels cítrics (especialment tarongers). Indústria alimentària (emmagatzematge i preparació de la fruita). Àrea comercial de Xàtiva.
Durant el segle XX la població ha oscil·lat, amb un mínim el 1970, any a partir del qual ha anat creixent fins a superar el màxim del 1950 (2.323 hab).
El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de la Nativitat.
El terme agrupa també els pobles de Berfull i Tossalnou.
Enllaç web: Ajuntament
Pobla Llarga, la (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 10,16 km2, 29 m alt, 4.524 hab (2014)
(ant: la Pobla d’Esplugues o la Pobla de l’Ardiaca) Situat a la plana al·luvial dreta del Xúquer i del riu d’Albaida. Accidentat a l’est per la Serratella.
Les sèquies derivades de l’Albaida hi fan possible l’agricultura de regadiu, que es destina principalment al conreu de tarongers, hortalisses i fruiters. Hi té una certa importància la cria de conills. Entre les activitats industrials hi sobresurten les derivades de l’agricultura (dels cítrics sobretot). Àrea comercial de Xàtiva.
El poble és a la plana. Església parroquial de Sant Pere (segle XVII), molt restaurada posteriorment. Durant les guerres de la Unió, el 1347 els unionistes hi obtingueren una ressonant victòria (batalla de la Pobla Llarga).
El municipi comprèn també les caseries d’Esbrí i de Montflorit i l’enclavament de la Mànega.
Enllaç web: Ajuntament
Berfull
Llogaret, a 1 km al nord-est del poble.
Antic lloc de moriscs del terme de l’Ènova, fou agregat el 1574 a la nova parròquia de Rafelguaraf. Tenia 20 focs el 1609.
Benimuslem, baronia de
(Benimuslem, Ribera Alta, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, vinculada (1620), prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Benidoleig, Forna i Pujol.
Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina.
Benimeixís
Despoblat, a 2 km al nord-est del poble. El 1609 tenia 24 focs de moriscs. L’intent de repoblació posterior a l’expulsió fracassà.
Hi ha les ruïnes del castell de Benimeixís, centre del marquesat de Benimeixís.
Dades dels Països Catalans 