Església i antiga quadra, fins al 1965 de l’antic municipi de Betesa, aturonada a 1.574 m alt, vora el límit amb el de Cornudella de Valira, al qual fou agregada al segle XIX.
Sant Vicenç del Sas
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Ribagorça
Sant Valerí -Ribagorça-
Sant Salvador -Ribagorça-
Ermita (868 m alt), a l’oest de la vila, al cim de la serra de Sant Salvador, a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i l’Éssera.
Sant Sadurní d’Aulet
Església i despoblat de l’antic municipi de Sant Orenç, a l’esquerra del barranc d’Aulet, aigua amunt d’Aulet. És esmentat ja el segle IX.
Sant Quilis
Santuari (1.082 m alt), a l’oest del terme, al cim de la serra de Sant Quilis, termenal amb els municipis de Benavarri (Ribagorça) i Baells (Llitera).
Sant Pere d’Iscles
Despoblat i església (1.385 m alt), a l’antic terme de Sant Orenç, aturonat al nord del poble, damunt el pantà d’Escales.
Sant Orenç
Poble (1.060 m alt), situat en un planell que domina la vall d’Aulet. És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç. El lloc és esmentat ja el 1249. Formà municipi independent fins el 1970.
L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d’Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra.
Al nord-est del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara (on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles), al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari i despoblat del Torm.
Sant Martí d’Estet
(o Sant Martí de Veri) Poble (1.304 m alt), a la vall de Sant Feliu, a la dreta del riu de Garàs, aigua avall de Veri.
La seva església parròquia és dedicada a sant Martí.
Sant Martí del Sas
(o de Sas) Antiga quadra (852 m alt) i monestir benedictí, dins l’antic terme de Cornudella de Valira, al nord de Ribera de Vall.
Existia ja el 874 com a cel·la amb monjos. El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per un abat, amb frares i alguns servents. Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 (rebé terres a Castilló de Sos, Eroles i Miravet, entre d’altres).
El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini del monestir d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen.
Sant Marc, serra de
Alineació muntanyosa, contrafort sud-oriental de la serra del Cis, al sud del terme, damunt la qual hi ha els llocs de Tresserra, Claravalls, Soliva i Puifell.
Dades dels Països Catalans 