Coma de la vall de Benasc, que davalla del pic de Bardamina (3.079 m alt), al nord-est del pic de Pocets.
Al centre hi ha l’estany de Bardamina (2.354 m), l’emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d’Estós per la dreta.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 25,95 km2, 1.162 m alt, 87 hab (2014)
(cast: Chía) Situat al sector sud-occidental de la vall de Benasc, el seu terme s’estén des de la dreta de l’Éssera, que limita el terme per l’est, fins a la serra de Gia (2.512 m alt), que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira. La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar.
L’agricultura de secà (produeix cereals, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i ovina) són els principals recursos. Àrea comercial de Barbastre.
El poble es troba a l’esquerra del barranc de Gia, afluent de l’Éssera per la dreta; de la seva església parroquial és originari l’important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de Sant Martí, del segle XIII, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya, és una de les rares obres catalanes de l’època que és signada per Johannes Pintor.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 88,70 km2, 780 m alt, 136 hab (2014)
(cast: Estopiñán del Castillo) Situat a l’extrem meridional de la comarca, entre les serres de Sant Quilis i el Montferrús i el riu Guart i la Noguera Ribagorçana, que limiten el terme per l’est, al sud-est de Benavarri. Relleu accidentat per les serres de Perpella i de la Tallada, que formen la paret occidental del pantà de Canelles.
La vida econòmica depèn bàsicament de l’agricultura de secà (cereals), de regadiu (patates i hortalisses), que aprofiten aigua de fonts, i de la ramaderia (bestiar oví) i l’avicultura. Mines de manganès. Àrea comercial de Lleida.
La vila és a l’esquerra del barranc de la Foradada; de l’església parroquial és originari l’important retaule gòtic d’Estopanyà, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Dins el terme municipal hi ha, a més, el poble de Seganta, els despoblats de Perpella i de Soriana i el santuari de Sant Quilis.
El 1965 hi va ésser agregat l’antic municipi de Casserres del Castell.
Vall, capçalera de la vall de Saünc, drenada pel torrent de Llisat.
És limitada a l’est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l’oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarisa (2.672 m alt) passant pel coll de Barbarisa, que comunica la vall de Benasc amb la vall de Gitau.
Al centre d’aquesta vall hi ha l’estany de Barbarisa, un dels més grans de la regió de Pocets, i l’estany petit de Barbarisa.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 32,41 km2, 904 m alt, 733 hab (2014)
(o Castelló de Sos, cast: Castejón de Sos) A la vall de Benasc, situat en gran part a l’esquerra de l’Éssera. Comprèn, aigua avall del Ru, els dos vessants de l’estret de Ventamillo. El terme és força accidentat (hi ha els cims de Baciver -2.725 m alt- i de Gallinero -2.728 m alt-) i cobert de boscs d’espècies diverses i de grans extensions de prats naturals.
La principal activitat econòmica del municipi és la ramaderia (bestiar boví, oví i cavallí), complementada per l’agricultura, situada al fons de la vall (arbres fruiters, cereals, farratge i patates), i, darrerament, per l’estiueig i el turisme. Mercat de la vall de Benasc, dins l’àrea comercial de Barbastre.
El poble és a la dreta del barranc d’Urmella, prop de la confluència amb l’Éssera; l’església parroquial, del segle XVII, és dedicada a sant Sebastià.
Dins el terme hi ha el santuari del Pui i els pobles de Lliri, Ramastué i el Ru.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 26,52 km2, 836 m alt, 95 hab (2014)
Situat a l’alta vall del riu de Queixigar (subafluent de la Noguera Ribagorçana), que travessa el terme de nord a sud, engorjat, en el primer sector. El terme és accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró. Gran part del territori és cobert de boscs (roures i carrasques) i de pasturatges.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, farratges i oliveres). Les terres són directament explotades per llurs propietaris. Hi ha ramaderia (bestiar de llana i porcí). Hi té una certa importància l’avicultura. La tradicional activitat del carboneig hi va en decadència. Àrea comercial de Graus. La població, amb tot, tendeix a disminuir a causa de l’emigració.
El poble, enfilat en un coster, es troba a la dreta del riu de Queixigar, dominat per l’església parroquial de Sant Martí.
Dins el terme hi ha la caseria de Sant Llorenç i el despoblat de Santes Mases.
Antiga comarca, actualment considerada com una subcomarca de la Ribagorça.
Massís granític (3.053 m alt) dels Pirineus axials, situat entre la vall de Benasc i la vall de Gistau, al sud del massís de Pocets.
Al vessant oriental s’estén la coma o vall de Bagüenya, a la part alta de la qual es troben la galera de Bagüenyola i l’estany de Bagüenyola; els excursionistes els anomenen pics d’Eriste.
Coma de la vall de Benasc, a l’est del massís de Bagüenyola; a l’altra banda del circ s’alça la tuca de Bagüenya (2.942 m), anomenada també de la Llàntia.
És la capçalera de l’aigüeta de Vall, emissari dels estanys de Bagüenya.
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Llogaret (1.058 m alt), sagrera i cap del municipi, situat damunt la serra de Palleroa.
Dades dels Països Catalans 