Veïnat, a la dreta del barranc de Vilacarle.
Cases de Torlarribera, les
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Ribagorça
Cases de Pericó, les
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Veïnat, al vessant oriental de la serra de Palleroa.
Carrasquero
Llogaret, al nord del poble.
Vilanova d’Éssera (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 7,10 km2, 982 m alt, 159 hab (2014)
(cast: Villanova) Situat a la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, entre l’estret de Saünc i els plans de Castilló de Sos. La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives.
Agricultura de muntanya (prats i farratges). Ramaderia. Explotació forestal. Àrea comercial de Graus. Població en descens.
El poble és situat en un coster, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica, de la primera meitat del segle XII, d’una nau i absis semicircular. Al nord del poble hi ha l’església també romànica de Sant Pere de Vilanova, antiga parròquia, té un interessant portal, amb un crismó, i un retaule pintat del segle XVI.
Viacamp i Lliterà (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 108,2 km2, 860 m alt, 43 hab (2014)
(cast: Viacamp y Literá) Format el 1970 per l’annexió al terme de Viacamp (cap del municipi) del de Fet. Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana; el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei.
Al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortugues, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir del 1960. La major part del territori és coberta de bosc i matollar.
Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia de llana. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Finestres, Montfalcó, Lliterà, Girbeta, Montgai i l’Estall, els despoblats de Bellmunt i Espluga de Fet i l’antic terme de la Cerulla.
Vall de Lierp, la (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 32,50 km2, 1.012 m alt, 58 hab (2014)
(cast: Valle de Lierp) Situat al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de Lierp, entre el pic del Turbó i la serra del Jordal, a la divisòria entre l’Éssera i el seu afluent, l’Isàvena, a més el terme és drenat pels torrents d’Espluga i de la Vall. Les terres no conreades són ocupades per erms, parturatges, prades naturals de secà i boscs de roures i pi roig.
Agricultura de secà: cereals (blat i ordi), farratges i llegums. Ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial de Graus.
La capital del municipi és el poble d’Eixea i comprèn els pobles de Reperós, Paderniu i Serrat, les caseries de Piniello i del Pueio i el despoblat de Pociello.
S’hi parla un català de transició a l’aragonès.
Tor-la-ribera (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 31,89 km2, 1.085 m alt, 103 hab (2016)
(o Torlarribera, cast: Torre la Ribera) Situat al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó fins a la vall de l’Isàvena, al sector nord-oest de la comarca. Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall. Dues terceres parts del terme no són conreables, i estan ocupades per erms, pasturatges, bosc, però predomina el matollar.
Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades (ordi i blat). Ramaderia de bestiar oví i boví. Àrea comercial de Graus.
El poble, dit simplement la Torre, és situat en un coster, tot dominant la confluència del torrent de la Vall amb la ribera de Vilacarle, al voltant de l’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacarle (antic cap municipal), Visalibons i les Viles de Turbó (amb l’important balneari d’aigües minerals) i les caseries de Cercuran, Brallans, Santanulla, Magarrofes i Sant Aventí.
El terme es troba a la zona de parlars de transició entre el català i l’aragonès.
Tolba (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 59,14 km2, 696 m alt, 137 hab (2015)
(cast: Tolva) Situat a la vall del riu de Queixigar, afluent del Guart, entre els contraforts meridionals de la serra del castell de Llaguarres fins a la sortida del congost de Siscar, al vessant oest de la serra de Montgai, que accidenta el terme.
Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), i de regadiu (patates, alfals i hortalisses), amb aigües del riu de Queixigar. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Producció de carbó. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.
La vila és situada a la dreta del riu de Queixigar; l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Pui, és romànica, de la primera meitat del segle XII, el portal conserva una notable decoració escultòrica.
El municipi comprèn, també el poble de les Segarres Baixes, el llogaret de Corones, el despoblat i antic castell de Falç, l’antic terme de Lluçars i diverses antigues masies.
Calladrons
Calbera
Poble (1.207 m alt) i antic municipi: 28,34 km2, a la dreta del barranc de Castrocit. Pertangué al monestir d’Ovarra, i posteriorment al de Sant Victorià. L’església parroquial (Sant Andreu) és gòtica.
Fou incorporat al municipi actual el 1966 (que rebé el nom oficial de Veracruz).
Dins l’antic terme hi ha, a més, els pobles de Castrocit i de Morens i la caseria de les Ferreries.
Dades dels Països Catalans 