Poble, situat vora l’Isàvena, prop del pont que comunica Serradui amb la riba dreta del riu.
Pont de Serradui, el
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Ribagorça
Pociello
Despoblat.
Pocets, pic de
(o Posets) Cim (3.375 m alt) de la comarca, al Pirineu central, al límit amb Sobrarb (Aragó). És el segon pic en elevació dels Pirineus, després de l’Aneto.
El contacte entre el duríssim granit i les calcàries paleozoiques originà una aurèola metamòrfica on es filtren aigües que, seguint les calcàries per sota el granit, ressorgeixen al riu d’Estós, afluent de l’Éssera (vessant benasquès), tot i originar-se a la conca del Cinca (vessant sobrarbès).
És la culminació de quatre línies de crestes d’uns 3.000 m alt.
Planet, mall
Cim (2.716 m alt), de la línia de crestes que separen la vall de Benasc de la vall occitana de Lis, entre el mall Barrat i el pic de Folhosa.
Pla, el -varis geo-
el Pla * (Àger, Noguera) Veure> Santa Maria del Pla (antiga església).
el Pla (Benavarri, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu del Pla) de l’antic municipi de Purroi.
el Pla * (Castellfollit del Boix, Bages) Veure> Santa Maria del Pla (caseria i capella).
el Pla (Torrent, Baix Empordà) Caseria, al nord-est del poble.
el Pla * (Torrent de l’Horta, Horta) Veure> Sant Vicent del Pla (parròquia del Mas del Jutge).
Pintrat, mall
Cim (2.842 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall gascona de Lis, entre el port Vielh i el coll Pintrat, que domina l’hospital de Benasc, a l’alta vall de l’Éssera.
Piniello
Caseria, al sud del terme, camí de Merli.
Pilzà
(o Pilçà) Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 a l’actual), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus.
El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d’Urgell, i restà en mans de l’urgellenc i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins al 1956.
L’antic terme comprenia el poble d’Estanya, el de Castilló del Pla, l’antiga quadra d’Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany.
Perramó, vall de
Conca de la vall de Benasc, que davalla del pic d’Escorbets i aflueix, per la dreta, a la vall de Vaticielles.
D’origen glacial, forma un petit circ lacustre; destaquen l’estany de Perramó (2.270 m alt) i l’estany de la tartera de Perramó (2.340 m).
Perpella
Despoblat i antic terme. Les restes del poble, del castell i de l’església són al cim de l’espadada serra de Perpella, de molt difícil accés, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, límit amb la Noguera.
Dades dels Països Catalans 