(Perpinyà, vers 1712 – Catalunya ?, 1790)
Eclesiàstic i historiador. Fill de Joan Baptista Reiner, cap d’una notable família d’impressors de Perpinyà. El 1729, essent tonsurat, rebé un primer benefici a Sant Joan de Perpinyà, seguit d’altres prebendes en 1730, 1771 i 1773.
Deixà inèdita una Chronologia Helenensium episcoporum, molt utilitzada i lloada per Antoni Puiggarí. Fugí durant la Revolució Francesa i morí poc després.
(Porreres, Mallorca, 1746 – Palma de Mallorca, 1824)
Escriptor i eclesiàstic. Ocupà alguns càrrecs diocesans a Mallorca.
És autor d’un catecisme en llatí. Deixà inèdits d’altres escrits.
(Sineu, Mallorca, 1906 – 1983)
Eclesiàstic i filòsof. Ha publicat El llibre d’apunts en la formació intel·lectual (1932), Al margen de El Criterio de Balmes (1934), En torno al pensamiento de José Ortega y Gasset (1948), Don Miguel de Unamuno (1953), entre altres.
(València, 1624 – 1692)
Pintor, escriptor i eclesiàstic. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa. Fou prevere de la congregació de Sant Felip Neri i beneficiat de la seu de València i de la parròquia del Salvador de la mateixa ciutat.
Pintà Santa Llúcia Romana per a la casa de la seva congregació, a València, i decorà el claustre d’aquesta casa.
Publicà diverses poesies i d’una biografia de sant Felip Neri, que dedicà al papa Innocent XI.
(Palma de Mallorca, 22 juliol 1750 – 13 març 1823)
Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou cronista general de Mallorca.
Publicà nombroses obres de circumstàncies en vers, sermons i poesies religioses, tot en castellà. Deixà inèdita una Historia del reino de Mallorca.
Antoni Prats (València, segle XVII – Albaida, Vall d’Albaida, 1706) Eclesiàstic. Fou canonge de València. Publicà sermons i oracions fúnebres.
Berenguer de Prats * Veure> Berenguer Desprats (cavaller català del segle XIV).
Felicià Prats (València, segle XVI – segle XVII) Llatinista. Fou mestre a Terol i més tard a la Universitat de València. És autor del tractat Institutiones grammaticae linguae latinae (València, 1620).
Francesc Prats (Illes Balears, segle XV) Poeta i eclesiàstic. Juntament amb Bartomeu Caldentey fundà a Palma de Mallorca (vers 1480) una escola de humanistes i lul·lians que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). A la impremta de Miramar publicà Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist (1487).
Francesc Prats (Illes Balears, segle XVI – 1614) Escriptor i menoret. Versificà en llengua catalana. Figurà entre els concurrents al certamen poètic de 1602 en honor de Ramon Llull.
Joan Prats (Marratxí, Mallorca, segle XVIII) Metge. Entre les seves obres destaca una topografia mèdica del seu poble natal.
Samuel Prats (Benicolet, Vall d’Albaida, 1883 – País Valencià, segle XX) Musicòleg. Deixeble de Gregori Suñol, es dedicà a la restauració de la música gregoriana. És autor de composicions religioses i d’un tractat de cant gregorià molt editat.
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Destacà com a teòleg i llatinista. És autor de diversos escrits.
(Maó, Menorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1765)
Llatinista i eclesiàstic. Doctor en teologia. Fou beneficiat de la seu de Ciutadella.
Publicà Rudiments de la llengua llatina… (Maó 1762), reeditada diverses vegades.
Antiga sumptuosa alqueria, a Patraix, al sud-oest de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del segle XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí (de Ponzanelli) adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó (a la Glorieta) i les Quatre Estacions (als Vivers).
El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III de Borbó i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al segle XX.
Mort Pontons, Felip V de Borbó n’esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda.
(Palma de Mallorca, 1888 – 1976)
Historiador i eclesiàstic. Gran investigador de la història de Mallorca, pertanyia a l’Institut Històric de Provença i al CSIC. Col·laborà a “Hispania” i a d’altres revistes especialitzades.
Edità alguns textos històrics: el Menyspreu del món, de Francesc d’Olesa i Santmartí, les Constitucions e ordinacions del Regne de Mallorca (segles XII-XIV), el Dietari del doctor Joaquim Fiol (1782-88).
Publicà treballs històrics, com els Pregons del segle XVI a Mallorca, Dos estatuts del govern de Mallorca (1398-1440), Règim polític de Mallorca del segle XIV, Biografia de Pere d’Alcàntara Peña, Ordinacions gremials (segles XIV-XV), Los judíos del reino de Mallorca durante los sigles XIII y XIV (dos volums, 1957-60), el llibre de divulgació Historia de Mallorca (dos volums, 1963-65) i la novel·la Besllums (1951), on reconstrueix el llenguatge del segle XVI a Mallorca.
Dades dels Països Catalans 