Arxiu d'etiquetes: promontoris

Cabrera, muntanyeta de

2 Respostes

(Torrent de l’Horta, Horta)

Petit turó, al sector sud-oest de la comarca, prop del Vedat de Torrent.

Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent, excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València (publicat el 1965), que conserva els materials al seu museu.

Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla; els materials (ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure), són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa.

Cabezo Redondo

1 Resposta

(Villena, Alt Vinalopó)

Turó (587 m alt), situat al nord-oest de la ciutat, on han estat trobades les ruïnes d’un poblat de l’edat del bronze, un dels més grans de la zona meridional del País Valencià, probablement del grup d’El Argar.

Excavat parcialment per Josep Maria Soler i Garcia, entre les troballes, conservades al museu de Villena, sobresurt un tresor d’objectes d’or, aproximadament contemporani del tresor de Villena.

Cabeçagut *

Deixa un comentari

(les Alcubles, Serrans / Altura, Alt Palància)

Veure> cabeç Agut  (tossal).

Bóquer

2 Respostes

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Possessió, a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum. La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i es Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer.

A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori (362 m alt) entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer, a l’est, anomenat el morro de Bóquer.

Blanca, punta -Alt Empordà-

1 Resposta

(el Port de la Selva, Alt Empordà)

Cap de la costa, entre la cala Fornells i el cap Gros; és el punt més septentrional de la península del cap de Creus.

Binidalfà

1 Resposta

(Ferreries, Menorca)

Possessió, al nord del terme.

La zona costanera més pròxima (a uns 2,5 km) és anomenada els penyals de Binidalfà.

Binicodrell

Deixa un comentari

(es Mercadal, Menorca)

Antiga possessió, subdividida posteriorment: Binicodrell de Baix, més pròxim a la costa, amb un talaiot, i, prop del turó de Binicodrell (126 m alt), on el 1769 fou fundat el nucli des Migjorn Gran, Binicodrell de Dalt o de Darrera i Binicodrell Nou, on hi ha, igualment, talaiots i una taula amb recinte.

Barcarès, el -Mallorca-

Deixa un comentari

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Cala, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta del Barcarès, a l’oest, i la de l’Emperador, a l’est.

Dóna nom a un caseriu proper, el qual es troba al nord mateix d’Alcúdia.

Balansat, cap de

3 Respostes

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

(o la punta de sa Creu)  Promontori (231 m alt), situada a la parròquia de Sant Miquel de Balansat, a l’oest del port de Balansat o de Sant Miquel (es Port de Sant Miquel), un dels pocs refugis de la costa septentrional de l’illa.

Prop seu hi ha una important urbanització turística.

Bajolí, cap de *

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca)

Altre nom del cap de Menorca  (promontori calcari).