Cap de la costa, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori. En aquest punt la costa de la península d’Artà canvia la direcció sud-oest – nord-est per sud-est – nord-oest.
És el punt més pròxim a Menorca, i deu el nom al fet d’assenyalar l’estret o freu entre ambdues illes.
És un penya-segat dominant per la talaia de Sant Jaumell (271 m).
Cap i promontori de la costa de Tramuntana, a ponent de la punta de Deià, dins la possessió de son Marroig, que fou propietat de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena.
Promontori (21 m alt) de la costa septentrional de l’illa, que tanca per ponent el port de Sant Miquel.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Elevació (502 m alt) de la comarca, al nord de les muntanyes del desert de les Palmes, que limita pel sud-est el pla de Cabanes.
Caseria i possessió, vora el terme de Felanitx, al vessant oriental de la mola des Fangar (318 m alt).
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Elevació (449 m alt), damunt la costa occidental (penyal de s’Evangèlica).
Hom bastí prop seu, al nord-est, el 1617, una torre de defensa anomenada torre Nova de s’Evangèlica.
Promontori (99 m alt) de la costa de l’illa de Cabrera, a l’extrem sud-oest.
Hi ha el far de l’Ensiola, de segon ordre, amb una estació climatològica.
punta de sa Creu * (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Altre nom del promontori de cap de Balansat.
punta de sa Creu (Formentera, Eivissa) Cap de la costa, al nord de sa Mola.
punta de sa Creu (Sóller, Mallorca Tramuntana) Cap de la costa, a llevant des Port de Sóller.
(Cervera de la Marenda, Rosselló)
Articulació costanera de la serra de l’Albera, dins la façana marítima de la Marenda.
És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l’actual frontera franco-espanyola.
Promontori de la costa. Fins a mitjans segle XX pertangué al terme de Guardamar.
Dades dels Països Catalans 