Cova amb jaciments prehistòrics del paleolític superior, on es succeeixen estrats corresponents als períodes gravetià (de primer encara amb tradició mosteriana, i després, ja sense), solutrià i epigravetià, amb possibles influències magdalenianes.
Els materials, encara no publicats detalladament, són conservats al Museu de Prehistòria de València.
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 121,51 km2, 400 m alt, 418 hab (2014)
(cast: Dos Aguas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la serra de Dosaigües o d’El Ave i a l’esquerra del Xúquer, que limita el terme pel sud.
El territori, aspre i poc apte a l’expansió dels conreus, ha provocat l’emigració de bona part de la població, especialment cap a Catalunya. Alguns conreus de garrofers, oliveres, vinya i cereals. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a la confluència dels barrancs de La Umbria i de La Losa, al peu de la serra de Dosaigües; se’n destaca l’església parroquial del Roser, del segle XVI. Fou el centre de la baronia de Dosaigües i del marquesat de Dosaigües.
Dins el terme hi ha les restes del castell de Madrona, així com un gran conjunt de coves amb pintures rupestres prehistòriques (pintures rupestres de Dosaigües), que foren estudiades i publicades per Francesc Jordà i Josep Alcacer el 1951.
Enllaç web: Ajuntament
Jaciment paleontològic de l’època del Plistocè inferior. Els materials fossilífers procedeixen d’una bretxa responsable del re-ompliment d’antigues cavitats càrstiques.
Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus. Així mateix es descriu l’espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis.
La seva importància rau en el fet que es tracta d’una espècie únic testimoni de la línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca.
(València, 1928 – )
Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada pel Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València. Fou fundada per Isidre Ballester.
La seva publicació ha continuat regularment, l’últim volum aparegut és el XXI (1994).
És una font important per a conèixer la prehistòria valenciana.
Cova amb pintures rupestres, situades prop del riu d’Escalona. Descobertes el 1919 per J. Poch i Garí.
Presenten figures humanes i d’animals, com una cacera de cabres, destacant-hi l’escena d’una dona pujant per lianes per obtenir la recol·lecció de mel.
L’any 1998 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat.
Cova amb restes arqueològiques.
Des del 1964 s’hi realitzen excavacions arqueològiques i han estat trobades (1971 i 1979) importants restes humanes, conegudes per “l’home de Talteüll” (Homo erectus tautavelensis), un homínid pre-neandertalià, d’uns 450.000 anys.
La cova, de 35 m de llargària i 10 m d’amplada, és, també, rica en fauna, flora i instrumental lític.
Jaciment paleontològic, datable entre 116,5 i 108 milions d’anys.
El context geològic fou una plana d’inundació que posà al descobert una de les poques restes d’estegosaure atribuïda a l’espècie Dacentrurus armatus.
Dolmen situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres del mar. Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor a conservat les restes d’enterraments.
La cambra funerària (3,60 m x 2,9 m) és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre. Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la porta de la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus concentrades al fons, mentre que a la meitat anterior hi havia les ofrenes funeràries.
Les datacions amb radiocarboni permeten situar l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC aproximadament.
Necròpolis neolítica de sepulcres de fossa.
Monument funerari dolmènic, a l’antic municipi de Sant Salvador de Torroella.
És un megàlit de cambra simple amb un vestíbul-pou. Està ben conservat.
Dades dels Països Catalans 