Lloc o possessió, al sud-est des Migjorn Gran, proper a la costa, que forma en aquest indret les platges de Sant Adeodat o de Binigaus.
Sant Adeodat
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: possessions
Real, necròpolis de son
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Necròpolis d’època talaiòtica, situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort. Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC.
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals (circulars, rectangulars, micronavetes), d’inhumació, i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració.
Fou excavada (1957-69) per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant. Els materials són al Museu d’Alcúdia.
Raixa -possessió-
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Possessió. D’origen musulmà, Jaume I el Conqueridor la donà al comte Ponç IV d’Empúries, i després de passar per diverses mans passà a les dels Despuig el 1620.
El cardenal Antoni Despuig i Dameto hi reuní un bon conjunt de peces arqueològiques trobades a la seva finca italiana d’Arriccia o adquirides amb afany de col·leccionisme (làpides, estàtues, columnes, etc), així com importants pintures, col·leccions amb les quals a partir de 1796 creà un museu privat a Raixa.
La casa, típica construcció mallorquina a l’entorn d’una clastra, té un cert aire italianitzant a causa de la reforma promoguda pel cardenal seguint el gust de les vil·les italianes. Hi treballaren els escultors Pasqual Cortès i Lluís Melis i els tracistes Giovanni Tribelli i Francesco Lazzarini. L’estany, de presumible origen musulmà, és considerat el dipòsit artificial d’aigua més gran de l’illa (98 m de llarg, 18 d’ample i 7 de fons).
Dels Despuig la possessió passà a la família Jaume (1906) que, en adquirir-la, posà a la venda les col·leccions del museu que foren adquirides per l’ajuntament de Palma de Mallorca i traslladades al castell de Bellver, on són exposades.
A la dècada del 1980 la possessió fou catalogada com a bé d’interès cultural i l’any 2002 Raixa fou adquirida pel Consell Insular de Mallorca i el Ministeri de Medi Ambient, i aquest inicià obres de rehabilitació de la casa i els jardins. Hom projectà establir-hi un centre mediambiental. El setembre de 2009 els jardins foren reoberts al públic.
Rafal de Planícia, es
(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
Possessió, torre i caseria, al sud-oest de la vila, al peu de la mola de Planícia, dominant la costa.
Pou, son
(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
(o son Pou de Coanegra) Possessió, al nord del terme, al peu de la serra de Tramuntana, al comallar de Coanegra.
Prop de les cases hi ha el conegut avenc de son Pou (dit antigament cova des Coloms i, també, cova d’en Botó), important cova natural de 70 per 147 metres, il·luminada amb claror natural per una gran obertura a la part superior; s’hi penetra actualment per un túnel excavat a la roca.
Costa i Llobera li dedicà el poema L’avenç de Coanegra, i en homenatge al poeta hi ha tingut lloc festes culturals i el Primer Concurs de Poesia de son Pou de Coanegra (1971).
Poblenou, es * -Mallorca-
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Veure> colònia de Gatamoix (possessió).
Planícia
(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
(o Planici) Possessió, al sud de la vila, al vessant septentrional de la mola de Planícia (920 m alt), sector de la serra de Tramuntana que separa el terme costaner de Banyalbufar de la vall de Superna (Puigpunyent).
Perot Alomar, son
Possessió que fou en el Repartiment de l’abat de Sant Feliu de Guíxols.
Peretó, basílica de son
Basílica paleocristiana, al nord-est de la ciutat, dins la possessió i antiga cavalleria de son Peretó excavada el 1912 per Joan Aguiló i una de les més ben conegudes de l’illa.
És de planta rectangular, amb tres naus, pavimentada amb mosaics (conservats en part al Museu de Manacor), és precedida per una sala amb un baptisteri central, amb piscina en forma de creu.
Tenia adossades cambres d’ús incert i la voltava una necròpoli contemporània. El conjunt fou edificat vers la fi del segle V o ja dins el VI.
Peguera -Mallorca-
Antiga possessió i actual centre turístic, prop del límit amb el d’Andratx, al voltant de les platges de Peguera, que s’estenen al nord de la cala de Santa Ponça. El 1975 tenia unes 9.000 places turístiques.
L’església parroquial (1966), dedicada al Sant Crist (imatge mutilada trobada a la platja de Torà el 1937), s’independitzà de la des Capdellà el 1967.
En aquest indret Jaume I el Conqueridor establí el seu campament abans de la batalla de Santa Ponça (1229) i també hi desembarcà Pere III el Cerimoniós el 1343.
Dades dels Països Catalans 