(Cotlliure, Rosselló, segle XVI – Barcelona, segle XVI)
Poeta. Fou catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona.
És autor d’una comèdia, en llatí, inspirada en la batalla de Lepant (1571), que fou representada pels seus deixebles.
Es retirà de l’activitat docent i es féu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
(Cardona, Bages, 1948 – )
Poeta. Influït per la cultura anglo-saxona i interessat per les tècniques experimentals.
Malgrat que els títols dels seus llibres són en anglès, el text és en català: Blind machine (1971), Ahs (1974), Anamorfosis (1974), El poema de Cabdy Darling (1975), Scarlett (1976), Red movie (1976) i Sequence (1976).
(Verges, Baix Empordà, 6 desembre 1901 – Banyoles, Pla de l’Estany, 6 juliol 1994)
Poetessa. Col·laborà a “El Matí”.
Ha publicat els reculls poètics Poemes (1931) i Terra del vent (1936).
També és autora del llibre infantil El follet sentimental (1930).
(Catalunya, segle XIII)
Joglar. A partir del 1283 apareix documentat al servei de Pere el Gran i de l’infant Alfons, i, per última vegada, el 1287.
El 1285 participà en la composició d’una tençó política que féu Pere II contestant a Bernat d’Auriac, partidari de Felip l’Ardit de França, i que fou contestada, al seu torn, per Roger Bernat II, comte de Foix.
(Palma de Mallorca, 28 març 1827 – Barcelona, 28 octubre 1898)
Poetessa. Germana de Pere d’Alcàntara. Casada amb el poeta Miquel Victorià Amer (1860), residí a Barcelona.
Conreà des de molt jove la poesia i participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona; obtingué ja un accèssit el 1859 amb Anyorança i fou premiada encara en diverses ocasions. Un recull dels seus poemes fou publicat al volum Poesies (1855), ampliat el 1908, però moltes han estat disperses a publicacions de Barcelona i Palma de Mallorca.
La seva poesia, basada en temes populars, familiars i sobretot religiosos, és influïda sovint per la lírica popular i té en moltes composicions una gran senzillesa, equilibri i un cert encant.
(Catalunya, 1960)
Poemari de Salvador Espriu.
Sota l’al·legoria de Sepharad, que representa Espanya, és un plany de la guerra civil espanyola i de la manca de ponts de diàleg entre les diverses llengües i nacionalitats peninsulars.
Poema civil, ètic, més narratiu que líric, no és la seva obra fonamental, però les circumstàncies n’han fet un símbol i ha estat traduït a l’alemany, a l’anglès, al francès, al castellà, a l’italià i al suec.
(Madrid, gener 1833)
Oda de Bonaventura Carles Aribau.
Escrita com a peça de circumstàncies, per a felicitar el banquer Gaspar de Remisa, publicada l’agost del mateix any a “El Vapor” de Barcelona.
Escrita en alexandrins, consta de sis estrofes de vuit versos cada una; cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua.
Hom l’ha considerat com l’iniciador del romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença.
(Catalunya ?, segle XV)
Poeta. No se li coneixen dades biogràfiques.
Se’n conserven tres composicions: una cançó amorosa -elogi elegant d’Isabel Suaris a imitació d’Ausiàs Marc i amb nombroses referències a la mitologia-, un maldit adreçat a un home i una composició farcida, escrita en llatí i castellà.
(Pontmajor, Gironès, vers 1811 – Barcelona, 1896)
Poeta. Fou mestre de llatí a Figueres i Girona.
El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo fluvioler del Ter (pseudònim que usà com a poeta en català), recull de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular, en cinc volums.
(Begues, Baix Llobregat, 30 novembre 1944 – )
Poeta i crític literari. La seva obra és un dels millors exponents de l’anomenada poesia de l’experiència.
Ha publicat els reculls Vint poemes civils (1967), Escultures de mar (1969), Discurs sobre les matèries terrestres (1972), Latituds dels cavalls (1973), Dues suites (1976) i L’edat d’or (1983, premi de la Crítica de poesia en llengua catalana), aplegats en part en el volum Triomf del present. Obra poètica 1975-1983 (premi de la Lletra d’Or 1992). Amb posterioritat, ha donat a conèixer Focs d’octubre (1993).
El 1997 fou nomenat director de la Institució de les Lletres Catalanes.
Dades dels Països Catalans 