Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Vila-rasa, Lluís de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Poeta. Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega.

Es coneixen vuit composicions seves: cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu temps una bona popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge -català sense provençalismes- i d’idees, d’Àusias Marc, segurament company seu d’armes. Les balades foren publicades per J. Massó i Torrents (1928) i A. Pagès.

Vilaragut -poeta-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XV)

Poeta i religiós. No identificat amb cap altre personatge de la família del seu cognom.

Era religiós, ja que és anomenat fra, sense especificar el nom de fonts.

Se’n conserva una poesia amorosa al Cançoner de París.

Vila i Espona, Pere

Deixa un comentari

(Prats de Lluçanès, Osona, 12 desembre 1922 – 5 febrer 2009)

Dramaturg i poeta. Immers en l’activitat teatral, ha format part de diversos grups (La Fassina, Art i Joventut, etc).

Li han estat estrenades les peces teatrals La filla de les Neus (Goja) (1950) i El Tocacampanes (1956), que inaugurà el Teatre de la Faràndula de Sabadell, i n’ha publicades altres dues: Tres Nadals (1983) i Santa Nit (1988).

Vergés i Grau, Josep

Deixa un comentari

(Sant Quirze de Besora, Osona, 1925 – Vic, Osona, 30 desembre 1989)

Pintor i poeta. S’inicià tardanament en el conreu de la pintura. Féu la primera exposició individual a Vic, el 1970. Signà Vergesgrau.

Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de paret intentant de representar qualitats matèriques i jugant amb els contrasts.

Ha escrit i il·lustrat llibres de poemes com Jeroglífic (1982), Llunari bilingüe (1987) o L’arc voltaic (1987).

Vergés i Calduch, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 març 1928 – 24 febrer 2014)

Poeta. És llicencià en medicina i participà en les antologies poètiques universitàries.

El seu primer llibre Soledat de paisatges (1959), respon a un simbolisme melangiós.

Amb El gos (1967, premi Salvat-Papasseit de poesia 1965) i La vida nova (1970, premi Carles Riba 1968) enceta un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia.

Valls i Riera, Lluís Maria de

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1856 – Barcelona, 1922)

Poeta. Membre de l’Oratori de Sant Felip Neri, d’on més tard fou prepòsit, fou també consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc (1899) i confessor d’Antoni Gaudí.

Els seus Cants espirituals per a ús del poble (1912), molt coneguts, foren musicats per Lluís Millet.

Valls i Oliva, Àlvar

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 abril 1947 – )

Poeta. Professor i corrector de català, ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat reculls poètics: El carro de la brossa (1969) i Crit (1980).

S’ha especialitzat en literatura juvenil: El missatge del cavaller de l’àliga rampant (1979) i Negretxo. Memòries d’un gos (1981), camp en el qual ha fet magnífiques traduccions d’autors francesos i italians.

Compromès amb el moviment independentista, fou empresonat acusat de la mort de l’industrial Bultó (1977); li fou concedida l’amnistia, però fou impugnada, i s’exilià.

Vallmanya, Antoni de

1 Resposta

(Barcelona, segle XV)

Poeta. Va prendre part en diversos certàmens poètics celebrats a Barcelona i a València.

A diferència de la poesia dels seus contemporanis, que era destinada a ésser recitada a les dones, la seva era d’un tipus amorós dedicat a les monges.

Dintre del tipus de poesia medieval, mostra una gran influència de l’humanisme i dels autors clàssics en poemes com La Sort i la cançó titulada Contra fortuna adversa.

Valeri i Sahís, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 setembre 1891 – abril 1971)

Poeta. Exercí d’advocat. Amb la intenció de donar una poesia personal i íntima, va prendre model dels clàssics catalans, amb una marcada influència d’Àusias March i també del parnassianisme.

Posteriorment, amb Vida nua (1921), evolucionà cap a una poesia èpica de clara ascendència dantesca.

Les seves obres més importants són: Boires i estrelles (1948), Beatituds (1955) i L’escala de Jacob (1967).

Valda, Victorià de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII)

Jurista i poeta. És autor d’al·legacions notables, com l’escrita contra el bisbat de Vic a favor de l’abadia de Montserrat.

Assolí un gran prestigi. Lluís de València el lloà tot comparant-lo a Papinià.