Poble (418 m alt), a l’est de la vila, al nord del Millars. L’església (la Mare de Déu dels Desemparats) depèn de la parròquia de Cirat.
Després de la conquesta cristiana pertangué a Abü Sa’ïd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, l’any 1247, a l’arquebisbe de Tarragona.
Lloc de moriscs, l’any 1602 tenia sis focs. En posseïren la senyoria els Carròs.
Veure> la Vall del Tormo (poble i municipi).
(ort trad: Torrent) Poble, a l’est del cap municipal. Hi ha mines de ferro, actualment no explotades.
El lloc és esmentat ja l’any 901. L’església parroquial (Santa Creu), romànica, conserva una marededéu de fusta.
El castell de Torèn, en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn (el segle XVIII n’eren barons els Satger).
Nom en castellà del poble de Torques.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Veure> Castelló de Tor (poble).
Veure> Sant Feliuet de Terrassola (parròquia i poble).
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Veure> Sant Miquel de Tarradelles (poble).
(Santa Maria de Besora, Osona)
Veure> el Pla de Teià (poble i cap del municipi).
Veure> Sant Romà de Tavèrnoles (poble).
(Sant Andreu de Sureda, Rosselló)
Poble, al nord-est del terme, al límit amb el d’Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d’Avall).
L’església parroquial (Sant Vicenç), sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408.
Dades dels Països Catalans 