(Menorca)
Nom donat a la població des Castell durant l’ocupació anglesa.
(Menorca)
Nom donat a la població des Castell durant l’ocupació anglesa.
Poble i nucli residencial, al vessant oriental de la serra de na Burguesa, a ponent de la ciutat.
Es formà en el decurs del segle XIX; depengué de la vicaria i santuari de la Bonanova fins al 1860, que fou construïda l’actual església (Sant Salvador), erigida en parròquia el 1911.
Prop seu hi ha les coves de Gènova, d’origen càrstic, descobertes el 1906 i obertes al públic el 1945.
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Poble (644 m alt), situat a la dreta del barranc de Gavasa, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui.
Poble, a la vall del Múria, a l’esquerra del riu de Gavàs; aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares (la capçalera és anomenada riu de les Ares), drena la vall del Múria i aflueix a l’Éssera per l’esquerra, a l’entrada del congost de Ventamillo.
La muntanyeta de Gavàs (2.069 m alt) separa les valls del Múria i de Bardaixí.
La parròquia és dedicada a sant Jaume.
Veure> Sant Cugat de Gavadons (poble).
Poble, al sud-est de la vila, vora l’estany de Salses.
Antic nom del poble de Sant Quirze del Vallès.
(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
Poble, en un planell, al vessant meridional del puig de Galatzó a la serra de Tramuntana.
L’església de la Concepció és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubio i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra.
Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d’una cobla popular que s’hi refereix, des del 1961 s’hi celebra, anualment, un certament parroquial de poesia.
(cast: Algayón) Poble (293 m alt), a la zona de regadiu del sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent d’Orriols.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu.
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
(cast: Gaeta) Poble, al sector septentrional, en una vall oberta entre la mola de l’Albeitar i la serra de Martés, per la qual es comunica la Vall de Cofrents amb la Foia de Bunyol.
La venta de Gaieta era una important etapa en el camí de Castella.