(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)
Poble (211 m alt), al nord del terme, vora el límit amb el de Subirats, a l’esquerra de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs (termenal entre ambdós municipis, que davalla del massís de Garraf i és tributària de la riera de Lavernó).
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
Poble, situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa. Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència.
Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica (reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona). Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui.
S’independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa. És servida des de Caldes de Montbui.
(Navàs, Bages)
Poble, a l’extrem occidental del terme. La colònia del Palà de Torroella és l’únic nucli important de població.
L’església parroquial és en un turó (448 m al), a la dreta del Cardener. El territori i la petita torre foren de jurisdicció dels ducs de Cardona.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Poble (787 m alt), situat al vessant esquerre de la vall de Conques, al peu de la serra de Campanetes.
De la seva església parroquial (Sant Salvador) depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu. El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló, Mata-solana, la Ferreria, Presquiró i l’hostal Roig. Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor.
(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)
(o de Quintana) Ermita i caseria, al nord del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.
És esmentada ja el 1226; el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas.
(Cercs, Berguedà)
Antic poble, situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou.
Fins al començament del segle XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació.
Les tres esglésies donaren nom, al llarg del segle XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines), però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua amunt.
El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc. El 1970 el poble tenia encara 1.865 h, en gran part establerts al nou poble de Sant Jordi de Cercs.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Poble (598 m alt), situat a la capçalera de la vall de Bianya.
És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic (es conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del segle XX). Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot. Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels els Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró, així com el de Pujador i de Callís.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Poble (112 m alt), al nord-est del terme, a ponent del nucli de Cruïlles.
L’església parroquial de Sant Sadurní (esmentada ja el 1034 amb el nom de Sant Sadurní de Salzet) fou possessió de la mitra de Girona, igual com el castell de Sant Sadurní o de l’Heura, esmentat ja al segle XII. El lloc fou incorporat a la corona el 1442 i constituït carrer de Barcelona.
El 1974 formà un únic municipi amb els antics termes de Cruïlles i de Monells.
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)
Poble, centrat en l’església parroquial que s’alça al cim d’un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l’esquerra de la riera de Mogent.
La façana conserva restes de l’edificació romànica del segle XI, reformada als segles XIII, XVII i XX. Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca.
El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040. Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona. Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars.
(Llavorsí, Pallars Sobirà)
Poble (1.254 m alt), al sud del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l’aiguabarreig amb el riu Madriu.
La seva església parroquial (Sant Quirze), depèn de la parròquia de Rodés.
Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles. En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831.
Dades dels Països Catalans 