Arxiu d'etiquetes: pobles

Santa Coloma Sasserra

7 Respostes

(Castellcir, Moianès)

Poble, a la dreta de la capçalera de la riera de Castellcir, al nord-est del terme. Hom l’anomenà antigament Santa Coloma Superior, en contraposició a Santa Coloma de Vinyoles o de Centelles.

La parròquia és esmentada el 939, supeditada a l’església de Moià; poc després obtingué la independència. L’església, romànica (segles XI-XII), fou ampliada i mutilada al segle XVII, guarda, però, l’absis central, el campanar i la nau romànica.

Prop d’ella hi hagué la domus o casal origen del llinatge Santacoloma, refós amb els Cabrera (1522). Té unida a l’església el mas Giol.

Santa Cecília de Riutort

3 Respostes

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Llogaret, centrat en l’antiga església parroquial, romànica, aturonada a 867 m alt, a la dreta del Llobregat, poc abans de la confluència amb el riu Tort, on hi ha l’estació de Riutort i Gavarrós de l’antic ferrocarril de Manresa a Castellar de N’Hug.

Santa Cecília de Ragort

1 Resposta

(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Església i petit veïnat, situada en un fondal a l’oest de la vila, prop del mas Ragort.

És romànica (segle XII), bé que allargada i modificada profundament el 1611.

Santa Càndia

2 Respostes

(Orpí, Anoia)

Poble i actual cap del municipi, a l’esquerra de la riera de Carme, enfront del poble d’Orpí.

L’església parroquial, notable exemplar gòtic (segle XIV), ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona. S’hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del segle XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques.

Santa Bàrbara de Pruneres

1 Resposta

(Montagut i Oix, Garrotxa)

(o Santa Bàrbara d’Oix) Poble de l’antic municipi d’Oix, centrat per l’antiga església parroquial de Santa Bàrbara, romànica, enlairat dalt de la serra de Santa Bàrbara (719 m alt), que domina per la dreta les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de llur confluència.

L’església havia estat una cel·la o priorat dependent de Santa Maria de Panissars.

Santa Agnès de Malanyanes

4 Respostes

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Poble, situat al nord-est del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.

L’església parroquial és d’origen romànic (conserva el portal) i fou ampliada al segle XVI; són notables tres retaules barrocs que estatja.

El lloc, esmentat ja al segle XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca. Al sud hi ha el santuari de Santa Maria de Malanyanes.

És centre de segona residència i estiueig.

Sant Vicenç de Viladassau

2 Respostes

(Santa Maria d’Oló, Moianès)

(o Sant Vicenç de Sau, o de Vilarassau)  Poble, prop l’antic mas de Viladassau, al sud-est del terme.

La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània.

És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI. Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia. Té un retaule del segle XIX i traces d’antigues pintures romàniques.

Sant Vicenç de Camós

2 Respostes

(Camós, Pla de l’Estany)

Poble (226 m alt) i cap del municipi. Situat a l’interfluvi del Revardit i de la riera de Malamors, centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, amb un campanar romànic, que pertangué a l’ardiaconat de Girona.

El lloc formava part a la fi del segle XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós.

Sant Vicenç de Calders

8 Respostes

(el Vendrell, Baix Penedès)

Poble (130 m alt), al cim d’un turó que s’alça al sud-oest de la vila, a ponent de la riera de la Bisbal. L’església parroquial (Sant Vicenç) depèn de la de la Bisbal.

El seu terme era, antigament, pantanós: l’estany de Calders és esmentat ja el 938; hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017.

Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders (esmentat ja el 1011 i no n’hi ha vestigis), dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders (del qual hi ha el record a la part alta del poble); aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’antiga vil·la de Sant Iscle.

Formà un municipi fins després del 1940; hi pertanyien les platges de Francàs i de Coma-ruga i el barri de ferroviaris sorgit al voltant de l’estació de Sant Vicenç de Calders, al sud del poble, vora Coma-ruga, on s’uneixen la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Vilafranca i la de Barcelona a Saragossa per Vilanova i Reus.

Sant Tomàs de Fluvià

2 Respostes

(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)

(o Sant Tomàs de Canyà) Poble, al sector occidental del terme.

L’església de Sant Tomàs, romànica, parròquia des del 1789, havia estat la del monestir de Sant Tomàs de Fluvià.