(Torrent d’Empordà, Baix Empordà)
Poble, al sector nord del terme. L’església de Sant Fèlix depèn de la de Sant Feliu de Boada.
(Torrent d’Empordà, Baix Empordà)
Poble, al sector nord del terme. L’església de Sant Fèlix depèn de la de Sant Feliu de Boada.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Poble, a la dreta del riu de Foix, entre Castellet i les Masuques.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Nom oficial del municipi, adoptat arbitràriament al de Torrefeta en agregar-se-li, el 1972, el de Florejacs.
Poble, al sud-est de la vila. La seva església de Sant Salvador depèn de la parròquia de Cubells.
Fou municipi independent fins a finals del segle XIX.
(la Torre de Claramunt, Anoia)
Poble, a l’extrem oriental del terme, a la dreta de l’Anoia, aigua amunt de Capellades.
la Torre * (Alins, Pallars Sobirà) Veure> Santa Maria de la Torre (església).
la Torre (Alpont, Serrans) Llogaret, a l’oest d’El Collado. Prop seu, vers el sud-est hi ha la caseria de la Torre de Abajo.
la Torre (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Caseria (1.041 m alt), aturonat a nord-oest del castell de Monesma.
la Torre (les Valls d’Aguilar, Alt Urgell) Caseria i antiga quadra de l’antic municipi de Castellàs, al nord del terme, propera a Junyent.
la Torre (Tor-la-ribera, Ribagorça) Caseria.
La Torre (Utiel, Plana d’Utiel) Poble, al nord de la ciutat, a la carretera de Sinarques, vora el límit amb Castella.
Veure> Sant Martí del Clot (poble).
Poble, al nord del terme, vora el de l’Aranyó. La seva antiga església parroquial (Sant Pau) depèn de la de la Curullada.
L’estructura del poble és en forma de ferradura amb una sola entrada per accedir a la plaça, voltada gairebé tota per seients de pedra.
(la Tallada d’Empordà, Baix Empordà)
Poble, situat a llevant del poble de Maranyà, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Climent, la qual ha tingut diferents remodelacions.
Al nucli antic destaquen cases amb portal dovellats i casals del segle XVI.
Antic nom de Castellar del Vallès.