Caseria, al nord de la vila, a l’esquerra del riu Magre, vora el poble de San Antonio de Requena.
Turquía -Plana d’Utiel-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Plana d’Utiel
Tejo, serra d’El
Una de les serres (1.251 m alt) que tanca per l’est l’altiplà de Requena, al nord de la serra de les Cabrelles.
Sinarques, comtat de
(País Valencià, segle XVI – )
Títol senyorial concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars, vescomte de Xelva i senyor de Sinarques.
Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta (1670), passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda.
San Juan de Requena
Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a la dreta del Magre.
San Antonio de Requena
Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a l’esquerra del riu Magre.
Ruices, Los
Llogaret, a uns 13 km de la ciutat.
Roma -Plana d’Utiel-
Caseria, situada a 6,6 km de la ciutat, a la dreta del riu Magre.
Requena, regió de
(Canal de Navarrés / Foia de Bunyol / Plana d’Utiel / Vall de Cofrents)
Regió ponentina del País Valencià (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les quatre comarques. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva.
Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d’Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials que foren refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València.
Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol.
Rebollar, El
Llogaret, a 8 km a l’est de la ciutat.
Portera, la
Llogaret, 9 km al sud de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 