Arxiu d'etiquetes: Plana d’Utiel

Villares, Los

(Caudete de las Fuentes, Plana d’Utiel)

Poblat ibèric. Construït damunt d’un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del segle VII aC al segle I aC.

És encara poc explorat, però es coneix l’existència d’una muralla de dimensions considerables, i l’estructura interna mostra una organització urbanística avançada. S’hi han trobat indicis d’una producció vinícola important.

S’identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l’epigrafia numismàtica.

Villar de Olmos

(Requena, Plana d’Utiel)

Llogaret, a 12 km, al nord, de la ciutat.

Turquía -Plana d’Utiel-

(Requena, Plana d’Utiel)

Caseria, al nord de la vila, a l’esquerra del riu Magre, vora el poble de San Antonio de Requena.

Tejo, serra d’El

(Requena, Plana d’Utiel)

Una de les serres (1.251 m alt) que tanca per l’est l’altiplà de Requena, al nord de la serra de les Cabrelles.

Sinarques, comtat de

(País Valencià, segle XVI – )

Títol senyorial concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars, vescomte de Xelva i senyor de Sinarques.

Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta (1670), passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda.

San Juan de Requena

(Requena, Plana d’Utiel)

Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a la dreta del Magre.

San Antonio de Requena

(Requena, Plana d’Utiel)

Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a l’esquerra del riu Magre.

Ruices, Los

(Requena, Plana d’Utiel)

Llogaret, a uns 13 km de la ciutat.

Roma -Plana d’Utiel-

(Requena, Plana d’Utiel)

Caseria, situada a 6,6 km de la ciutat, a la dreta del riu Magre.

Requena, regió de

(Canal de Navarrés / Foia de Bunyol / Plana d’Utiel / Vall de Cofrents)

Regió ponentina del País Valencià (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les quatre comarques. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva.

Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d’Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials que foren refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València.

Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol.