(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
Despoblat, al vessant oriental de la serra d’Espadà, on hi ha les restes del castell de Xinquer, a l’esquerra i a la capçalera del riu de Sonella o de Veo, dit també riu de Xinquer.
L’església (Santa Maria) depèn de la parròquia de l’Alcúdia de Veo.
(Vila-real, Plana Baixa, 1983 – )
Grup de teatre. El seu primer espectacle fou La bruixa marruixa (1983), i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEC de Porto. El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència.
Ha estat premiada nacional i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la dècada de 1990. Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica, El foc del mar, Ibers o Veles e vents.
El component lúdic i festiu i la combinació entre tradició i modernitat que caracteritzen les seves produccions han captivat crítics teatrals, programadors i públic. Mesclen de manera innovadora el teatre visual, la música i la coreografia.
Enllaç web: Xarxa Teatre
Despoblat, al sud-oest del terme.
Despoblat. Havia pertangut als hospitalers.
En aquest indret s’ha excavat un poblat ibèric dels segles VII-VI aC, on s’han detectat influències comercials fenícies.
(Vila-real, Plana Baixa, 10 març 1923 – )
Club de futbol. El seu camp és el Madrigal, construït l’any de la fundació del club i amb capacitat per a 23.000 espectadors. La seva indumentària és formada per samarreta groga i pantalons blaus.
Ha disputat la major part de les competicions en segona divisió. La temporada 1998-99 pujà per primer cop a primera divisió, però tornà a segona en la temporada següent. Tornà a ascendir la temporada 2000-01 i el club emprengué una sèrie d’operacions econòmiques i esportives amb la intenció de consolidar l’equip a la primera divisió, la més important de les quals fou el fixatge de l’argentí Martín Palermo, considerat un dels davanters més efectius del futbol argentí dels darrers anys.
Enllaç web: Villarreal CF
(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
(o Beo) Poble, a l’esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d’Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 546 m alt, per on passa el camí vers Aín). La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de l’Alcúdia.
Antic lloc de moriscs (tenia 41 focs el 1602), es despoblà amb l’expulsió del 1609, i és habitat des del segle XVII per gent de llengua castellana; forma, així, un enclavament entre pobles de llengua catalana.
Antic nom de la ciutat i municipi de la Vall d’Uixó.
Veure> la Vall d’Uixó (ciutat i municipi).
Veure> el Belcaire (curs d’aigua).
Antic castell, actualment en ruïnes, construït sobre el puig del Castell, al nord-oest de la ciutat. La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al segle XI.
Consta de tres recintes: l’antic, que mira al sud i comprèn l’alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al nord-est, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna.
D’origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238. El 1247 seguí la insurrecció d’al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor l’agost de 1250. Posteriorment pertangué a la corona.
Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi. El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l’infant Enric d’Aragó, els successors del qual el posseïren com a ducs de Sogorb.
Dades dels Països Catalans 