(València, 1875 – 1952)
Pintor. Fou pensionat per la diputació de València (1905). Fou acadèmic de Sant Carles. Treballà a Roma i a Alemanya. Fou professor de Belles Arts a Barcelona i a Madrid.
Conreà un paisatgisme de tipus impressionista, i té un Autoretrat (1943), retrats i figures al Museu de Belles Arts de València.
(València, 6 desembre 1832 – 28 setembre 1897)
Pintor. Fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles. Obtingué diversos premis.
Té pintures al fresc a la capella major de les catedrals de Toledo i de València, i a la sala capitular de la de València.
(Mislata, Horta, 29 setembre 1945 – )
Escultor i pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 -any que féu la primera exposició individual- es dedicà preferentment a l’escultura.
Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l’evident intenció de recrear el paisatge urbà.
(València, 1867 – 6 febrer 1923)
Pintor. La seva obra, de tècnica molt depurada, s’ha revalorat en el món del comerç artístic.
Entre les seves temàtiques preferides es troben els moros i les marines. El Museu de Belles Arts de València en conserva la Valenciana plorant.
(València, 1834 – Río de Janeiro, Brasil, 23 octubre 1913)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid, on fou deixeble de Federico de Madrazo. Residí, pensionat, a Roma des del 1864. El 1867 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid.
Residí a Caracas (1873), on féu importants retrats i pintà teles per a la catedral. Establert a Bahia (Brasil) el 1876, continuà treballant.
Fou un típic pintor d’història i de temes religiosos (Santa Caterina portada al cel pels àngels, 1866; Muso de Arte Moderno de Madrid).
(Palma de Mallorca, 1913 – 29 juliol 1999)
Pintor. És formà amb Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma. El seu pare l’introduí en el món de l’art.
Conreà sobretot la pintura a l’oli i té obra en gairebé tots els gèneres (figura, natura morta, retrat, etc), bé que és especialment conegut pels paisatges.
Formà part del corrent postimpressionista mallorquí, i es destaca per la consistència del dibuix.
(Palma de Mallorca, vers 1700 – 1768)
Pintor. Tingué taller propi. Hom coneix d’ell temes religiosos (Misteris del Rosari, a l’església de Porreres) i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l’illa al seu temps. Conreà l’oli i el fresc.
Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès il·lustratiu. El color és més aviat pàl·lid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del segle XVIII.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Pintor. Apareix documentat a València a principis del segle XVI.
(València, 28 novembre 1890 – 1 març 1934)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Prengué lliçons de Pinazo i de Sorolla. Fou pensionat a Roma el 1912.
Sobresortí com a paisatgista.
Veure> Evarist Muñoz i Estarlich (pintor valencià, 1684-1737).
Dades dels Països Catalans 