(Andratx, Mallorca, segle XX – )
Dibuixant i pintor. Estudià arts i oficis. Fou col·laborador humorístic del diari “La Última Hora”.
S’ha dedicat amb intensitat al dibuix publicitari i, posteriorment, també a la pintura.
(Rosselló, segle XV)
Pintor gòtic anònim. És autor del retaule de Sant Joan, conservat a la vila rossellonesa de Palau del Vidre.
La seva obra pot relacionar-se amb la d’Arnau Gacies i amb l’estil del retaule dels Sants Joans a la parròquia del Voló.
(Nàpols, Itàlia, segle XV – Valencià ?, després 1481)
Pintor. S’establí a València amb Pau de Sant Leocadi, a instàncies del cardenal Roderic de Borja, per a decorar l’altar major de la catedral.
No se n’han conservat obres absolutament segures, llevat d’una Adoració dels pastors al fresc, feta potser en col·laboració amb el seu company com a prova imposada pel capítol. L’obra, força deteriorada, fou passada a la tela i es conserva al Museu Catedralici.
Testà el 1476 i apareix citat per darrera vegada el 1481.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
(dit el Jove) Pintor. Fill i deixeble de Roderic (I). Signava lo fill del mestre Rodrigo. Només és datat del 1505 al 1513. Encara més que la del seu pare, la seva obra és típicament renaixentista.
És autor del quadre de l’Adoració dels Reis Màgics. A València se’n conserven unes taules dedicades a glossar escenes de la vida de sant Dionís.
(Ossona, Itàlia, 1440 – València, 1518)
(dit el Vell) Pintor. Actiu entre el 1476 i el 1484. Assimilà l’estètica flamenca i la combinà amb elements italians i espanyols; alhora que mostrà una forta connexió amb l’art de Van der Weyden, segueix, també l’art italià del segle XV, especialment el desenvolupat a Pàdua.
Se’l pot considerar l’introductor a l’estat espanyol, a través del regne de València, de l’esperit renaixentista que començava a imposar-se arreu.
La seva obra principal, firmada el 1476 és la Crucifixió de l’església de Sant Nicolau de València. Li són atribuïdes la Missa de Sant Règul i, amb menys certesa, la Verge del Cavaller de Montesa.
El seu fill i deixeble fou Roderic (II) d’Osona.
(Múrcia, 1580 – València, 1645)
Pintor. Conreà els temes bíblics a la manera d’escenes pastorals. Fou influït per Ribalta i el Greco, més pel clar-obscur que per la temàtica.
Contribuí a la formació de l’escola valenciana dels Esteve March i J.J. Espinosa.
(Vila-real, Plana Baixa, 1648 – País Valencià, 1689)
(o d’Orient) Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. Té obres a les esglésies de Xilxes, Dénia i Alcalà de Xivert. És molt notable, en aquesta darrera, la tela Rescat del Sagrament a Àfrica. Al Museu de València és exhibit el seu Sant Bru.
(Palma de Mallorca, 1828 – 1907)
Pintor i escriptor. Intentà una mesurada adaptació del romanticisme literari –Poesías (1853)- i plàstic.
Al seu Tratado de Paisaje (1862) acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española (1886-87). Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica.
Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic.
(País Valencià, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)
Pintor anònim de formació valenciana, autor del Retaule de la Pestilència (segona meitat del segle XV) de la parròquia de Santa Bàrbara d’Olzai (Sardenya).
(País Valencià, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Deixeble del versàtil artista Miquel Alcanyís.
Les seves obres importants són els retaules de l’Olleria, de Pego i de l’església de Sant Domènec de València, la taula de la Verge de Montesa i el bancal de la Iessa.
Dades dels Països Catalans 