(Morella, Ports, 16 novembre 1775 – Onda, Plana Baixa, 27 novembre 1849)
Pintor. Deixeble de Josep Vergara i de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual institució esdevingué acadèmic de mèrit l’any 1803.
S’especialitzà en la pintura mural (presbiteri de l’església d’Ibi, cúpula de la capella de Sant Víctor a l’església de Cinctorres, volta de la parròquia d’Algemesí). Obres seves són també els quadres Sant Pere, Sant Roc, La Puríssima i Sant Francesc Xavier.
(Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604)
Pintor i escriptor. Publicà Sacro trofeo de Cristo (1599) i deixà inèdits uns Exercicios militares. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1598) i jurat en cap (1603-04).
Conreà la pintura religiosa i, en menor quantitat, el retrat; deixà també diversos dibuixos.
Fou el pare de Salvador d’Olesa i Sureda (Illes Balears, 1601 – 1682) Fou jurat en cap de Mallorca el 1666 i conseller militar el 1639, el 1642, el 1645, el 1651, el 1657 i el 1659. El 1640 era amb les forces de Felip IV al setge de Tarragona. Es casà amb la pubilla Quitèria Ballester i Guerau, que li aportà les cavalleries de Santa Maria del Camí i de Binibassí, a Sóller i el rafal Catí de Palma. Per aquest fet tots els successius hereus, fins a les lleis desvinculadores, es cognomenaren Ballester d’Olesa. Llur fill i hereu fou:
Jaume Ballester d’Olesa (Illes Balears, 1625 – 1699) Fou regidor de Mallorca pels cavallers (1685), governador de Manacor i veguer de Mallorca (1678). Fou l’avi de:
Nicolau Ballester d’Olesa i Fuster (Illes Balears, 1696 – 1742) Regidor perpetu de Palma de Mallorca i cavaller d’Alcántara. Heretà els fideïcomisos dels Ferragut i Fuster. Fou el pare de:
Veure> Vicent Gómez i Novella (pintor i fotògraf, 1871-1956).
(Barcelona, 1743 – 1777)
Pintor. Era deixeble d’Antoni Viladomat.
Veure> Pere Niçard (pintor gòtic francès documentat a Mallorca el segle XV).
(València, 1855 – Gijón, Astúries, 15 febrer 1909)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 5 abril 1852 – Buenos Aires, Argentina, 4 juny 1898)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo. Des del 1889 visqué a l’Argentina. Conreà el quadre de gènere i la pintura històrica i religiosa.
De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un torero, Un frare, Dos músics pobres, Un volatiner, La visió de Sant Martí, L’agulla de marejar, Harmonies del cor, Una llauradora, Nena amb una taronja, Les delícies de l’avi, Expulsió dels moriscs de València, etc.
Participà en diverses exposicions valencianes, en algunes de les quals fou premiat, i rebé la medalla d’or a l’exposició de Cadis el 1883.
(València, segle XIV – 1408)
Pintor. Era deixeble i ajudant de Marçal de Sax. Destacat representant del gòtic internacional a València.
Autor del retaule de la Mare de Déu de l’Aurora (església parroquial de Sarrión, Terol, 1404) i dels tres retaules per a la catedral de València Vida de sant Domènec, L’anunciació i la Verònica, tots tres actualment al Museu de València. També se li atribueixen dos retaules procedents de la parròquia d’Albentosa (Terol) i el retaule de Banyeres de Mariola (Alcoià), entre d’altres.
És distingeix per la suau harmonia del colorit.
(Niça ?, França, segle XV)
(o Nisard) Pintor. Apareix documentat a Mallorca en un contracte que signà el 1468, juntament amb Rafael Moger, per a fer el retaule de Sant Jordi, en el qual es diu que Niçard farà la taula central i les predel·les, que és precisament el que s’ha conservat (Museu Diocesà de Palma de Mallorca).
Aquesta obra, que és l’única que es té d’ell amb seguretat i que consta que el 1470 encara no havia acabat, reflecteix una altra obra del mateix tema de Van Eyck, desapareguda. Hom ha identificat el paisatge del fons de la taula central amb la badia de Palma, i l’escena de la part posterior sembla referir-se a la Conquesta.
(València, 1787 – segle XIX)
Pintor. Conreà els temes florals. Té algunes teles al Museu Provincial de València.
Dades dels Països Catalans 