(Barcelona, 16 març 1886 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 9 gener 1977)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Fou premiat a Madrid el 1920 i 1924.
Especialitzat en un paisatgisme que sovint fa pensar en Corot i no mancat de sensibilitat, assolí renom en les seves exposicions a La Pinacoteca de Barcelona. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.
Ha publicat el tractat didàctic La pintura de paisaje (1948).
(Olot, Garrotxa, 18 octubre 1921 – l’Escala, Alt Empordà, 9 febrer 2013)
Pintor. Conegut com a Joan Manera. Estudià belles arts i dret a Barcelona.
El 1956 s’instal·là a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René.
Obtingué el primer premi de l’ambaixador d’Espanya a París (1966), el premi Tina (1970) i el primer premi de pintura —medalla d’or— de la diputació de Girona. Fou seleccionat per a representar l’escola de París al Carnegie International del 1961 al 1967.
La seva obra assoleix netes transparències i amb la interpolació de plans de color crea ritmes formals plens d’íntima plasticitat i neta vibració dinàmica que constitueixen un estil característic que el converteix en un dels pintors cinètics més representatius i li ha valgut gran renom.
(Vic, Osona, 9 gener 1868 – Barcelona, 21 novembre 1957)
Pintor. Anà a Barcelona, on fou protegit per l’arxipreste Francesc de Paula Puig i Esteve. El 1881 fou deixeble d’Agustí Rigalt a Llotja.
Anà becat a Madrid, on fou deixeble de Madrazo (1889), i a Roma (1891), on estigué amb contacte amb Enric Serra. Passà més tard per París.
Fou bon dibuixant i excel·lí en la decoració, especialment la religiosa, a Vic, Sant Hilari, Barcelona, Figueres, etc.
Es conserven obres seves a la capella del Sagrament de Banyuls de la Marenda, l’arc del Sagrament a Taradell, el retaule de Santa Tereseta del Carme de Vic, entre altres obres.
És autor de gran part dels retrats de la Galeria de Vigatans Il·lustres.
(Barcelona, 1 abril 1929 – Girona, 25 octubre 1999)
Pintor i gravador.
Sota l’atmòsfera de Miró i del cubisme, la seva obra prengué un caràcter informal i ple d’ambigüitat, que culminà en les produccions posteriors als anys 1955-56, quan s’accentuen els caràcters simbòlics de la seva temàtica, misteriosa i molt agressiva.
Ha il·lustrat el Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de F. Garcia Lorca i altres obres de poetes i dramaturgs.
Ha exposat principalment a Alemanya i a Suècia, així com a l’estat espanyol.
Li fou organitzada una exposició antològica el 1975 al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa.
(Catalunya, segle XVI)
Pintor i daurador. Documentat del 1557 al 1597.
Pintà i daurà el retaule de Santa Maria de l’Hospitalet (1568), el de Sant Miquel de l’església de Sant Martí d’Arenys de Munt (1569) i acabà el retaule major de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.
Vers 1572-73, realitzà diferents obres per al santuari de Santa Agnès de Malanyanes i des del 1577 fou pintor del Palau de la Generalitat a Barcelona.
(Berga, Berguedà, 1750 – segle XVIII)
Comerciant, arquitecte i pintor.
Dirigí la construcció de part de l’església de Sant Salvador de la Vedella, iniciada l’any 1783.
Vers el 1803, projectà, construí i decorà l’església del monestir de Serrateix, prop de Berga.
(Barcelona, segle XV – 1451)
Pintor. Mestre pintor de retaules, documentat des del 1396.
Entre el 1425 i el 1450 treballà associat amb Jaume Cirera, amb qui contractà el 1425 la pintura de Sant Martí de Solsona.
Es creu fruit d’aquesta col·laboració el retaule Cornet i el de Santa Anna, atribuït durant molt de temps a Bernat de Montflorit.
(Eivissa, Eivissa, 1874 – Santa Eulària del Riu, Eivissa, 1960)
Pintor. Deixeble d’Antoni Caba a Llotja, estudià també a Madrid amb Eduardo Chicharro.
Després d’una primera etapa de pintura acadèmica es retirà a Eivissa i abandonà el món de l’art. Només quan el 1917 Sorolla es traslladà a l’illa, Puget tornà a dedicar-se a la pintura.
Amb una tècnica impressionista, es dedicà preferentment a la figura i, a partir del 1940, al paisatge.
Fou el pare de Narcís Puget i Riquer.
(Eivissa, Eivissa, 1916 – Barcelona, 1983)
Pintor. Fill de Narcís Puget i Viñas.
Destacà especialment com a aquarel·lista, dedicat sobretot a les marines i al paisatge eivissenc.
Una malaltia als ulls li féu abandonar la pintura a la dècada del 1950.
(Barcelona, 4 maig 1904 – 7 gener 1977)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Amplià estudis a París, on treballà amb Picasso.
Sentí predilecció pel retrat i la figura femenina, amb un estil classicista, proper en certa manera al Novecento italià i inscrit en el corrent europeu de retorn al classicisme formal que tingué lloc després de la primera ona avantguardista.
Exposà tot sovint, no sols a Espanya, sinó també a França, Anglaterra i Amèrica. Fou distingit amb el segon premi del Carnegie Institute (1929) i amb el premi Nonell (1936), entre molts altres.
També fou autor dels decorats i els vestuaris d’alguns dels ballets de Diaguilev.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona i en moltes col·leccions particulars d’Espanya i de l’estranger.
