(Castella, segle XVI – l’Espluga de Francolí ?, Conca de Barberà, segle XVI)
Pintor i escultor.
Obrà les cinquanta cadires del cor de l’església del monestir de Poblet que havien de substituir les cremades l’any 1575, i més tard, el 1580, contractà l’escultura d’un sepulcre d’alabastre amb les figures de l’enterrament de Crist per a la galilea de la mateixa església.
(Barcelona, 1892 – 1986)
Pintor. Pare i mestre d’Albert Ràfols i Casamada.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona amb Lluís Labarta i A. Mas i Fontdevila.
Destacà com a retratista i pintor d’interiors.
(Barcelona, 1935 – )
Pintor. Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a París, a l’Atelier 17 de W.S. Hayter.
Instal·lat a la capital francesa, la seva obra se serveix sovint de la iconografia dels mitjans de comunicació i d’una tècnica simple i directa (collage, fotografia, serigrafia, etc), per expressar amb fluïdesa continguts irònics i crítics envers la societat contemporània.
(Vilabella, Alt Camp, 1850 – Barcelona, 1899)
Pintor. A tretze anys treballà al laboratori de colors de l’Espanya Industrial. Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes.
Fou director de la secció de dibuix de l’Espanya Industrial. Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona.
El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia. Residí uns anys a Buenos Aires.
Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista. Té una tela al Museu d’Art Modern de Madrid.
Alguns pretesos quadres de Martí i Alsina, falsificats per desaprensius, són en realitat de Rabadà.
(Olot, Garrotxa, 17 novembre 1927 – Pina de Ebro, Aragó, 22 setembre 1964)
Escultor i pintor. Format amb J.M. Brull i M. Casadevall a l’Escola de Belles Arts d’Olot i, becat, a la de Sant Jordi de Barcelona.
Féu pintures murals, de concepte simplificat, a Vilassar i a Montmeló, però aviat se centrà en l’escultura.
Participà ja a l’Exposició Nacional de Barcelona (1944) i a altres mostres, entre les quals els Salons d’Octubre. Exposà a Olot, Girona, Barcelona i Madrid.
Becat per l’Institut Francès de Barcelona residí a París, on exposà al Salon des Indépendents.
La seva obra, truncada per un accident de circulació, fou un interessant exponent d’una escultura abstracta en ferro forjat d’arrel constructivista.
(Olot, Garrotxa, 15 novembre 1905 – 19 gener 1987)
Pintor. Deixeble d’Iu Pascual.
Participà a l’Exposició d’Art Català a Madrid i el 1926 exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, i exposà sovint a la Sala Parés (1928, 1930, 1934).
Marginat en la postguerra per motius polítics, guanyà més tard el premi La Punyalada (1966) i el Sant Jordi de la diputació de Barcelona.
Fidel en principi a l’estètica de l’escola d’Olot, n’ha donat una versió constructivista i esquemàtica, no solament en el camp del paisatge, sinó també en interiors i natures mortes, d’una netedat, concisió i refinament singulars.
(Barcelona, 1909 – 1969)
Pintor i gravador. Residí a Palma de Mallorca.
Féu la seva primera exposició a Barcelona el 1927.
N’ha fet moltes altres a Palma, així com a Manchester i Blackpool (Gran Bretanya).
(Terrassa, Vallès Occidental, 29 agost 1892 – 27 setembre 1974)
Pintor. Deixeble de Pere i Tomàs Viver.
Ha obtingut diversos premis.
És autor dels plafons murals del Casino del Comerç, a Terrassa.
(Barcelona, 1914 – Saint-Cloud, França, 1984)
Pintor. Arquitecte titulat a Barcelona el 1942, guanyà ja un premi d’aquarel·la de la Universitat de Barcelona. Exercí la seva professió a París, on s’instal·là (1948).
Dedicat de ple a la pintura (1962), assolí el primer premi dels salons de Saint Germain-en-Laye (1964) i de Saint-Cloud (1965). Obtingué diversos altres premis i exposà anualment a París.
S’inscriu en una abstracció d’arrel constructivista, on juguen també, amb els colors normalment poc brillants, les textures de l’empastament.
(Barcelona, 1906 – 29 abril 1987)
Pintor. Format a les Escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona.
Viatjà per Itàlia, on amplià els seus coneixements artístics.
Sobresortí com a paisatgista, influït per Joaquim Mir, i són molt conegudes les seves vistes de Mallorca.
El 1951 fou elegit catedràtic de Paisatge de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
