(Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Autor dels retaules de Santa Bàrbara i de Sant Julià i Santa Basilissa, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya.
Es caracteritza per un efectiu modelat i una certa tendència a l’expressionisme.
Se’l relaciona amb l’escola gironina quatrecentista de pintura gòtica.
(Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Autor de dos retaules dedicats a aquest sant: un a la catedral de Barcelona i l’altra a la col·lecció Muntadas.
Pel seu estil, d’innegable pulcritud tècnica, pertany al cercle de Lluís Borrassà.
Nom amb el qual fou identificat el pintor francès Joan de Borgonya (segle XV-1526).
(Barcelona, 1868 – 1937)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Fins al 1936 participà a nombrosos certàmens i exposicions nacionals i internacionals, on obtingué premis remarcables.
Destacà com a paisatgista i en temes de gènere.
Hi ha obres seves als Museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.
(Girona, 9 abril 1828 – Madrid, 5 maig 1881)
Pintor. Format a Barcelona, amplià i completà estudis a Roma i París, on seguí les lliçons dels pintors francesos Thomas Couture i Horace Vernet.
S’especialitzà en quadres d’història, gènere en què aconseguí molta anomenada. Rebé nombrosos encàrrecs oficials (Prim a la batalla de Tetuan, 1871, etc.). Pintà també alguns retrats de bona factura acadèmica.
S’establí a Madrid i l’any 1873 fou nomenat director del Museo del Prado.
(Mataró, Maresme, 17 juny 1892 – Besiers, França, 13 setembre 1954)
Pintor.
Exposà per primera vegada a Madrid el 1927. Visqué alguns anys a Perpinyà.
Conreà el paisatge i la pintura de gènere.
El 1939 s’exilià a França, on exposà sovint.
(Barcelona, 7 setembre 1886 – París, França, 1959)
Pintora. Mare del pintor Antoni Clavé i Sanmartí. De vocació tardana, exposà amb èxit a París, on residia, a Anglaterra i a Suïssa.
El seu estil s’acosta a la pintura fauvista. Fou autora, també, d’obres de ceràmica i gravats.
(Barcelona, 1915 – Deià, Mallorca, 1979)
Pintor i escultor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Entre altres exposicions col·lectives participà al I Saló de Independents (1936) i al I i II Saló d’Octubre (1948-49).
A més de la pintura i l’escultura, ha conreat la ceràmica i ha fet treballs de joieria.
(Barcelona, 1 març 1903 – 5 maig 1991)
Pintor. Estudià a l’Ateneu Obrer i al Cercle de Sant Lluc.
Durant els anys 1920 orientà la recerca plàstica vers el cubisme, a partir del qual arribà més tard a l’abstracció. En els primers cinc anys de la dècada de 1940, a Barcelona féu de lligam entre la tradició de la recerca plàstica moderna i els joves inquiets desconnectats d’ella a causa de la guerra civil.
Exposà a la galeria que el marxant Josep Dalmau tenia a Barcelona i participà a l’exposició que, en homenatge a aquest, tingué lloc a Barcelona el 1969.
(Pedret i Marzà, Alt Empordà, 1872 – 1959)
Pintor i dibuixant. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i també fou deixeble de Lluís Graner.
S’especialitzà en la pintura de gènere i exposà per primera vegada a la Sala Parés el 1896.
A més d’olis i pastels, féu remarcables dibuixos al carbó.
