(Vic, Osona, 1943 – )
Pintora i dibuixant. Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professora.
Féu la primera exposició individual el 1972. En la seva obra, de caràcter simbòlic, predomina el traç dibuixístic.
L’any 1984 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot.
(Badalona, Barcelonès, 19 novembre 1909 – Manresa, Bages, 20 agost 2010)
Pintor. Ha exposat a Barcelona, Badalona i Reus. Li han estat concedits premis d’importància.
Hi ha obres seves al Museu de Granollers.
(Barcelona, 1877 – 5 maig 1912)
Dibuixant i pintor. Fill de l’escriptor Joan Sardà i Lloret. Estudià dret i inicià la formació artística a l’Escola de Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner. Amplià coneixements a Madrid.
Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà. Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901 anà a París, on assistí a les acadèmies lliures.
Fou un bon retratista (Retrat de la mare, La lletera, Segador català), encara que és més conegut com a dibuixant, sobretot per les seves il·lustracions de novel·les.
Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona (1904), on a la seva mort fou organitzada una exposició homenatge molt completa (1912).
(Barcelona, 1908 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Conegut només per Sarabia. Format a Llotja.
Es presentà individualment el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, on ha exposat diverses vegades posteriorment, així com en altres països, especialment a Amèrica.
Cal remarcar els seus nus femenins i els temes de gitanos, així com els paisatges, especialment del Marroc i de Tossa de Mar, vila a la qual estigué molt lligat.
Es casà amb la pintora Lola Bech i Beltran.
(Barcelona, 18 març 1917 – 1 març 1987)
Pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i fou deixeble de Joaquim Mir.
Féu exposicions individuals i col·lectives i participà en nombrosos certàmens hispànics. Destacà com a paisatgista.
Va rebre, entre altres, les següents distincions: medalla d’argent Masriera (1941), premi Masriera (1944) i I Premi de l’Escola Superior de Belles Arts (1944).
(Barcelona, 1922 – )
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts.
Expressionista moderat i estructural, ha exposat especialment a Barcelona i Madrid.
Participà en les Biennals Hispanoamericanas, en alguna exposició Carnegie, de Pittsburgh, a l’Exposizione Internazionale d’Arte Sacra (1950), Biennal de Venècia (1954), etc.
(Barcelona, 1900 – Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 1964)
Pintor. Estudià a Llotja i a l’Acadèmia Baixas.
Pintor anecdòtic (nus, interiors amb figures i, en algunes ocasions, natures mortes) de pinzellada fàcil i tons calents i superficials, esdevingué el pintor de moda de la burgesia dels anys 1940.
És autor de nombrosos retrats. Algunes obres seves són: Nu estirat i La llotja de la Celestina (1944).
(el Cabanyal, València, 10 desembre 1886 – París, França, 5 octubre 1967)
Pintor. Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba a la Llotja.
Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa. Fou pensionat a Llotja (1905-06), a Itàlia, França i Bèlgica.
Establert a París, hi exposà i assolí un cert renom.
(Igualada, Anoia, 1810 – Martorell, Baix Llobregat, 1896)
Pintor i col·leccionista. Fou deixeble de Lorenzale. És autor de quadres d’assumpte religiós, dins la línia dita natzarena. La seva producció és escassa.
Resulta important, en canvi, el fet d’haver reunit materials excel·lents, de ceràmica i de decoració arquitectònica, en part provinents de les restes de l’ala renaixentista de la Casa de la Ciutat barcelonina.
Amb aquests materials, forma a Martorell, un museu de gran interès, anomenat L’Enrajolada, que fou continuat pel seu nét Francesc Santacana i Romeu.
(Catalunya, segle XII)
Pintor romànic anònim.
Autor dels frescos de Santa Coloma, Sant Miquel d’Engolasters, Sant Romà de les Bons i Anyós, a la vall d’Andorra.
El seu estil, encara que rústec, pertany al cercle del gran pintor conegut com a mestre d’Urgell.
