Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Salvador i de Solà, Iago-Cèsar de

Deixa un comentari

(Madrid, 1890 – Barcelona, 1975)

Pintor, escriptor i crític d’art. Conegut per Yagocésar. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc.

Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novel·les i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca.

Crític d’art a “La Esfera”, “El Noticiero Universal”, etc, publicà Sabor y pintura (1943), semblances d’artistes catalans del vuit-cents. Emprà el pseudònim de Fray Galán.

Salamanca i Navarro, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1932 – Londres, Regne Unit, 1991)

Pintor. Completà la seva formació a París.

Ha exposat diverses vegades a Barcelona. També ho ha fet a Sitges, Sant Feliu de Guíxols, Palma de Mallorca i Madrid.

Sala i Rosselló, Gerard

1 Resposta

(Tona, Osona, 9 març 1942 – )

Pintor. Es formà a l’Escola Massana (1957-61) i a Belles Arts (1961-65) de Barcelona.

El 1966 s’agrupà amb Arranz Bravo, Bartolozzi i Llimós i durant dos anys dugueren a terme una intensa activitat conjunta.

La seva obra segueix una tendència progressiva vers la conceptualització, però després, sembla haver-se centrat cap a una intencionalitat eminentment crítica.

Fou professor de l’Escola Massana on l’any 1974 fundà un seminari dedicat a la investigació i a la pràctica de noves modalitats.

Enllaç web: Gerard Sala

Rafael Sala i Marco

Sala i Marco, Rafael

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1891 – Pasadena, EUA, 7 juny 1927)

Pintor. El 1917 va realitzar la seva primera exposició de caràcter individual a les Galeries Dalmau de Barcelona.

Juntament amb altres va ésser component del Grup de Vilanova, que es caracteritzà per l’estridència colorista a la manera dels fauvistes.

Residí a Munic, Florència, Vilanova i la Geltrú i, finalment, anà a Amèrica, on morí.

Sala i Gabriel -germans-

Deixa un comentari

Tomàs Sala i Gabriel  (Guissona, Segarra, 1857 – Barcelona, 5 juliol 1952)  Pintor. Pintà a l’oli, a l’aquarel·la i féu miniatures sobre vori; establert a París, col·laborà des d’allà a “L’Esquella de la Torratxa”.

Joan Sala i Gabriel  (Barcelona, 4 febrer 1869 – París, França, 6 juny 1918)  Pintor. Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí. Participà a salons de París, Moulins, Angers i Lió i obtingué diversos premis. Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats.

Sala, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1728 – Saragossa, Aragó, 1788)

Pintor. Es formà a Madrid.

S’establí a Saragossa, on es dedicà bastant a l’ensenyament. El 1760 fou elegit acadèmic de mèrit de San Fernando.

Entre les seves obres figuren el gran relleu de l’Assumpció, en marbre, al Pilar saragossà, i cinc relleus per a la capella de Santa Tecla de la seu de Tarragona.

Sagnier i Vidal -germans-

1 Resposta

Josep Maria i Manuel eren fills d’Enric Sagnier i Villavecchia.

Josep Maria Sagnier i Vidal  (Barcelona, 16 agost 1890 – 25 abril 1978)  Arquitecte. A més d’algunes esglésies parroquials i nombroses cases de renda, és autor de l’hotel Avenida Palace, a Barcelona, i de la continuació de les obres al Temple Expiatori del Tibidabo. També fou obra seva la tribuna de l’antic camp d’esports del Futbol Club Barcelona, a les Corts.

Manuel Sagnier i Vidal  (Barcelona, 1891 – 6 agost 1976)  Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas. Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1931. Des d’aleshores sovintejaren les seves exhibicions amb èxit remarcable.

Sacharoff, Olga Nicolajevna

1 Resposta

(Tbilisi, Geòrgia, Rússia, 28 maig 1889 – Barcelona, 1 març 1967)

Pintora. Estudià belles arts a la seva ciutat natal i a Munic. Visqué a París des del 1909 i a Barcelona des del 1916, després de fer estades a Mallorca i a Tossa.

Exposà amb regularitat i bon èxit a Barcelona. El 1953 li fou presentada una gran exposició antològica. L’ajuntament barceloní li atorgà la medalla de la Ciutat el 1964.

Conreà el paisatge i la figura, dins un estil ple d’elegància relacionat amb l’ingenuisme.

Al seu darrer període la seva pintura guanyà en brillantesa però perdé segurament en emoció.

Sabater i Salabert, Daniel

Deixa un comentari

(València, 13 desembre 1888 – Barcelona, 27 setembre 1951)

Pintor. Format a Barcelona, hi exposà individualment dues vegades el 1920. Treballà i exposà a Amèrica i a diverses ciutats europees.

Cultivador d’un academicisme simbolista, fou anomenat el pintor de les bruixes perquè aquestes eren un dels seus temes predilectes.

Al costat de les seves teles fantàstiques habituals, el 1937 exposà a Barcelona obres com El miliciano desconocido i Buenaventura Durruti, mentre que al seu retorn de París el 1947 exposà Santa Teresa de Ávila i Las tentaciones de san Antonio.

Sabater, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1626)

Pintor.

Dugué a terme diferents treballs per a la seu de Tarragona, entre els quals l’encarnament del Crist de la Confraria de la Sang, tallat per Benet Baró (1617).

També pintà un retaule per al convent de Sant Agustí de Valls i un exvot per al santuari de Paretdelgada (1625).