(Barcelona, 1873 – 1934)
Pianista. Fou un bon pedagog. Era professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
És autor d’obres didàctiques remarcables, entre les quals destaca Técnica moderna del piano.
Transcriví per a aquest instrument moltes obres de Bach i de Wagner.
(Barcelona, 22 març 1835 – 28 desembre 1898)
Pianista i pedagog. A París fou deixeble de N.-H. Reber.
L’any 1881 organitzà a Barcelona la primera temporada de concerts simfònics que se celebrà a la ciutat i fou el promotor d’una temporada d’òpera francesa.
El 1888 fundà una editorial de música i creà la col·lecció “Música religiosa”.
(Balaguer, Noguera, 31 octubre 1901 – Barcelona, 1 gener 1996)
Compositor, pianista i organista. Estudià a l’escolania de Montserrat.
Ha compost més de 300 obres, entre les quals dues misses de Glòria i dues de Rèquiem, valsos, lieder i sardanes.
Ha obtingut nombrosos premis i guardons i algunes de les seves obres han estat enregistrades.
(Barcelona, 10 maig 1916 – 16 abril 2015)
Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música, on obtingué el premi Maria Barrientos.
Anà a París a ampliar els seus estudis. Més tard fou deixebla d’Alfred Cortot i de Franz J. Hird.
Ha donat nombrosos concerts al país i a l’estranger.
Són notables les seves gravacions en disc.
(Barcelona, 10 febrer 1875 – 7 febrer 1919)
Pianista i compositora. Deixebla d’Isaac Albéniz i d’A. Martorell.
Fundà l’Institut Musical de Barcelona i fou col·laboradora de “Feminal” i d’altres publicacions.
Escriví un Himne a Catalunya, cançons i peces per a piano, algunes de les quals signà amb el pseudònim M.L. D’Orsay.
(Barcelona, 27 juny 1895 – 5 setembre 1974)
Pianista i compositor. Estudià amb Enric Granados, Antoni Nicolau i Josep Barberà a Barcelona, i amb Charles Koechlin a París.
L’any 1916 debutà a Barcelona i féu una carrera brillant.
És autor de l’oratori Les tres Jerusalem, d’un concert per a piano i orquestra i de peces per a piano.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 20 juny 1930 – Sant Sebastià, País Basc, 19 juny 2008)
Pianista. Estudià de primer al Conservatori de Sant Sebastià.
Passà a París. Hi obtingué el primer premi de 1951.
Ha actuat sovint, i amb molt d’èxit, a la capital francesa.
(Girona, 3 gener 1892 – Miraflores, Perú, 26 juliol 1972)
Pianista. Estudià a Barcelona, amb Granados i Canals, i a París amb Diemer. Guanyà a la capital francesa un concurs internacional al qual concorrien cent quaranta participants.
Es casà amb el violinista peruà Héctor Cabral, amb el qual actuà gairebé sempre des d’aleshores.
Fixà la seva residència habitual al Perú. Pensionats ambdós pel govern d’aquell país, per tal d’estudiar l’ensenyament musical a Europa, tingueren a Barcelona una gran actuació, sota el patrocini de l’Associació Obrera de Concerts.
(Igualada, Anoia, 26 agost 1926 – Manresa, Bages, 15 abril 2007)
Compositor i pianista. Format a l’Escolania de Montserrat, amplià els seus coneixements amb Cristòfor Taltabull i i Darius Milhaud. Des del 1957 residí a Ulm, Alemanya.
Destaca la seva producció: Dos moviments (1956), per a orquestra, Llibre d’alquímies (1963), Tres diferències (1965), Tiento, verso i gallarda (1969) i Cinc fragments per a orgue (1971). És autor també de lieder i d’obres corals.
(l’Havana, Cuba, 1844 – Barcelona, 1895)
Pianista i compositor de pares catalans. Estudià a París amb Gottschalk.
Fou professor del conservatori de música barceloní, des de la seva fundació el 1877.
És autor de composicions per a piano, una Elegia de concert i molts ballables, entre d’altres obres.
Dades dels Països Catalans 