Barri, a la parròquia de Santa Eulària, al sud-est de l’antic recinte emmurallat, centrat pel carrer de sa Calatrava.
Era el barri dels assaonadors (coneguts a Mallorca també amb el nom de calatravins). Al segle XIII hom hi establí el convent de Santa Clara.
Barri residencial, situat a l’oest del port, entre Portopí i Cas Català, al voltant de la platja sorrenca de cala Major.
Hi han estat construïts prop de 50 hotels i nombrosos apartaments.
Barri d’estiueig, Situat a la costa, a l’est de la ciutat, tocant al nucli de població des Coll d’en Rabassa.
Té un port de pesca i esportiu.
Barri forà, al nord de s’Arenal, a l’extrem oriental del terme.
És conegut també amb el nom de Los Ángeles.
Arxipèlag, situat al sud de l’illa, de la qual és separat pel canal, o freu, de Cabrera.
Està format per 17 illes i illots, entre els quals destaquen les illes de Cabrera, des Conills, na Plana, na Redona, na Foradada i la Imperial.
Illa (1.569 ha), la més gran de l’arxipèlag de Cabrera. Presenta un relleu accidentat i una costa retallada, on s’obre el port natural de Cabrera. Ruïnes d’un monestir paleocristià, al Clot del Guix, i del castell de Cabrera (segle XIV), bastit per lluitar contra la pirateria que devastava les costes de Mallorca.
Entre el 1809 i el 1819 serví de presó a 9.000 francesos capturats a la guerra contra Napoleó, dels quals només sobrevisqueren 3.600; un monument erigit pel príncep de Joinville (1847) rememora la tragèdia.
Fins fa poc era propietat del Ministeri de Defensa que hi tenia una petita guarnició militar, i depèn de l’organisme autònom dels Parcs Nacionals de l’Estat.
(Calvià / Palma de Mallorca, Mallorca)
Alineació muntanyosa, de direcció sud-oest – nord-est, entre els dos termes. Culmina al puig Gros de Bendinat (485 m alt).
Hi foren lliurades les primeres batalles entre Jaume I el Conqueridor i els musulmans de l’illa.
Possessió, al terme d’Establiments, a l’oest d’aquest nucli.
La baronia de Bunyolí era una antiga jurisdicció concedida el 1232 a Ramon Saclusa; una part del seu terme, parcel·lada, donà origen a la caseria i després vila d’Establiments.
Plaça de la ciutat, antigament lloc habitual dels actes públics de la ciutat: justes i torneigs, festes populars i actes inquisitorials (entre el 1581 i el 1645). El 1620 es convertí en una plaça allargada en ésser desviat el torrent de sa Riera.
Fou reformat el 1833 i hom hi construí la font de les Tortugues. El 1877 fou eixamplat amb motiu de la visita d’Alfons XII de Borbó i prengué les característiques que fonamentalment encara conserva.
Santuari (la Mare de Déu de la Bonanova) i barri de la ciutat, situat entre Portopí i Gènova, a l’esquerra del torrent des Malpàs. És un centre residencial i d’estiueig.
L’església fou construïda al final del segle XVIII, al lloc d’un oratori fundat el 1472 pels carmelitans, dedicat a sant Antoni, on havia estat erigit un altar a la Mare de Déu de la Bonanova. Des del 1836 al 1860 fou església de Gènova.
Dades dels Països Catalans 