Barri residencial, a la costa, entre Can Pastilla i s’Arenal.
Sometimes, es
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (geo)
Soledat de Foraporta, la
(o s’Hort des Ca) Barri, a llevant de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor, vora la bifurcació de la de Sineu.
En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat (la imatge desaparegué el 1835) per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents (entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí); traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació.
L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de Mallorca i estigué al servei del barri que s’anà formant al seu entorn com a conseqüència de la parcel·lació de diversos horts: de l’hort des Ca (que donà nom al barri), de l’hort des Colomeret (més tardana) i de l’hort de s’Hostalet (a partir del 1883). A partir del 1884 s’inicià la construcció de la nova església, que el 1911 esdevenia parroquial. La urbanització s’inicià el 1891.
És, actualment, un barri industrial (ja el 1851 s’hi establí la fàbrica de teixits dita can Ribes), amb empreses de fusteria, sabateria i producció de cautxú.
So N’Espanyolet
Barri, situat a ponent del nucli urbà, més enllà del barri de Santa Catalina, anomenat també Ça n’Espanyolet. Formà, juntament amb el barri de Son Cotoneret, la parròquia de l’Assumpció de Maria.
L’església, construïda el 1953 i dedicada a sant Gaietà, fou cedida, des del començament, als teatins.
So N’Armadans
Barri, a ponent de la ciutat, als vessants orientals del turó de Bellver, damunt el port, entre el torrent de Sant Magí (que separa el barri dels de Son Cotoneret i Santa Catalina) i el comellar de s’Aigo Dolça (límit amb el barri del Terreno). El sector més pròxim al port duu el nom de So N’Alegre.
La urbanització fou promoguda per Lluís Fàbregas i Gelabert i planificada per Eusebi Estades; un nou sector fou urbanitzat per Joan March i Ordinas. El 1938 hi fou creada la parròquia de Santa Teresina. Vora la mar fou construït l’Auditòrium.
És un barri residencial i turístic, amb gran quantitat de població estrangera. Ha donat nom a una revista literària castellana “Papeles de son Armadans”.
So N’Anglada
Caseria, al nord del nucli de sa Vileta.
So N’Ametller
Barri, al nord-est del nucli urbà, entre els barris des Viver i es Rafal, la carretera d’Inca i el límit amb el terme de Marratxí, que el separa des Pont d’Inca.
El 1938 s’inicià la construcció de l’església parroquial en terres de son Gibert.
So N’Alegre
Barri residencial i turístic, a ponent de la ciutat, contigu a So N’Armadans.
Secar de la Real, es
Barri, al nord del centre urbà, al llarg de la carretera d’Establiments, vora el monestir de la Real.
Santa Eulària de Mallorca
(o Santa Eulàlia) Església parroquial, situada al centre de la Vila Alta.
Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX. Hom utilitzà durant el segle XIII una antiga mesquita (el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca). El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau.
L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del segle XIII; fou la més important de la ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne. Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoïdals (com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca).
Les columnes de la nau són octogonals; inicialment només tenia cinc crugies: la cinquena sembla del començament del segle XV. Les capelles de la façana i l’acabament de la coberta són del segle XVI (aquesta hagué d’ésser refeta a mitjan segle XVII). La torre meridional, del 1894, obligà a desplaçar la rosassa de la façana.
El 1520, a l’indret de l’antic ossari, fou oberta la plaça Nova o plaça de Santa Eulària.
Santa Clara de Mallorca
Convent de monges clarisses o urbanistes del segon orde de Sant Francesc situat a llevant del recinte de s’Almudaina i prop del barri de sa Calatrava.
Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I el Conqueridor, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santaeugènia. Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc (convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses), l’església, que fou ampliada i transformada al segle XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excel·lència.
Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa. El nombre de monges, ja, vers la fi del segle XIII, era de 50, i arribà a 72 el 1650. Sobrevisqué a les exclaustracions i a la desamortització del segle XIX, i el 1837 se li uní el convent de s’Olivar, traslladat el 1549 del Puig de Santa Magdalena d’Inca a la ciutat de Mallorca.
Continua avui dia amb una notable comunitat.
Dades dels Països Catalans 
