Barri de la ciutat, a llevant de la carretera d’Inca, entre es Rafal i So N’Ametller.
Viver, es -Palma-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (geo)
Vileta, sa -Palma-
Barri, a l’oest de la ciutat. Sorgit com a poble al segle XVIII, vora Son Serra i Son Sardina, al raiguer de na Burguesa, extrem, vers Palma de Mallorca, de la serra de Tramuntana.
Vilacristina
Colònia agrícola que hom fundà el 1891 a l’illa de Cabrera, vora el port, una mica cap al sud de les actuals instal·lacions, però que no degué passar de la rompuda d’unes poques hectàrees.
Vida, son -Palma-
Antiga possessió, construïda al cim d’un contrafort nord-oriental de la serra de na Burguesa. El segle XVII passà dels Vida als Truiols; en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell.
Hi agrupà notables col·leccions d’armes (procedents, en gran part, del castell de Peralada), d’estris de cuina de coure (de les possessions familiars a Mallorca), d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres.
Ha estat residència de personalitats, i recentment ha estat transformada en un gran hotel de luxe.
Ventós, cap -Mallorca-
Cap de l’extrem nord-oriental de l’illa de Cabrera.
Terreno, el -Palma de Mallorca-
Barri, a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So N’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver.
En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret; el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta (després, de son Catlaret) i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno, a l’actual escola de Natzaret.
Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part.
Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases; la desmilitarització de la zona féu que fins el 1930 no solament cresqués el nombre de cases (511), sinó també el nombre de pisos per casa. El 1894 fou construïda l’església de la Salut, que el 1897 esdevingué vicaria de la parròquia de Gènova i que fou erigida en parròquia el 1934; hom hi venera l’antiga talla del Sant Crist procedent de Sant Nicolau Vell.
El 1910 hi fou bastit el primer hotel, el Vil·la Victòria, i el 1923 l’Hotel Mediterrània, de manera que vers el 1925 havia ja esdevingut un nucli de turisme; perdé definitivament el caràcter de zona d’estiueig amb la unió al nucli urbà de Palma a partir de la urbanització de So N’Armadans (1932) i amb la transformació de les cases d’estiueig en residències permanents durant la guerra civil de 1936-39, com a conseqüència de la recerca d’una major seguretat enfront dels possibles atacs aeris.
La nova zona turística iniciada el 1950 ha canviat totalment la fisonomia del barri, com també ho féu la construcció del passeig Marítim (1949-58).
Son Serra
Barri de la ciutat, al nord-oest de la ciutat, que forma un sol nucli amb els de sa Vileta i Son Rapinya, entre els quals es troba.
Son Sardina
Poble (93 m alt), situat al nord de la ciutat.
Son Sant Joan, aeroport de
(Palma de Mallorca, Mallorca, 1960 – )
Aeroport, al nord-est des Coll d’En Rabassa i al nord de Can Pastilla.
L’aeroport, que avui absorbeix el tràfic aeri de Mallorca, fou obert el 1960, quan l’antic aeroport civil de Son Bonet -avui convertit en aeroclub- esdevingué insuficient. La distància a Palma ha passat de 4,7 km el 1960 (per carretera directa que arribava per l’oest) a 9,5 km per l’autopista, inaugurada el 1967, que volta l’aeroport pel sud i hi accedeix per l’est. L’orientació de les pistes principals és sud-oest – nord-est i arriben a 3,2 km de longitud.
La situació estratègica de Mallorca, la seva transcendència turística i l’eficàcia de les instal·lacions expliquen la vertiginosa creixença del tràfic aeri, que l’ha situat al primer lloc dins els Països Catalans.
De 10.165 avions entrats el 1961 hom ha passat a 34.155 el 1970 i a 75.428 el 1985 dels quals 23.216 procedien d’aeroports de l’estat espanyol i 46.205 d’aeroports estrangers. El nombre de passatgers, aquest mateix any, fou de 8.804.152. El trànsit aeri durant els mesos d’estiu representa el 53,7% del total anual.
Son Roca
Barri de la ciutat, al nord-oest de la ciutat, entre sa Vileta i So N’Anglada, al peu de la serra de son Marill.
L’oratori inaugurat el 1914 fou erigit en parròquia (que comprèn les cases de So N’Anglada) el 1954.
Dades dels Països Catalans 