(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Serra del Pirineu axial, que s’estén en direcció nord-sud, a la divisòria de les dues comarques, així com de les conques de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, afluent seu.
Està situada al sud dels pics de Peguera i Montanyó, i al nord del pic Cometa, sobre l’estany de Gento.
Assoleix els 2.881 m d’altitud.
(Farrera, Pallars Sobirà)
Poble (1.160 m alt), a la coma de Burg, al nord del terme, en un vessant de la serra de Sant Andreu, que domina, per l’esquerra, el riu de la Glorieta.
L’església parroquial (Sant Esteve) és moderna; en depèn la de Glorieta de Montesclado, que formà part, al segle XIX, del municipi de Montesclado.
L’antiga església, enrunada, es troba prop del cementiri, sota el poble.
Poble (1.299 m alt), a la Ribalera, a l’esquerra del Romadriu o riu de Santa Magdalena, al peu del bosc de Sant Joan de l’Erm.
De la seva església parroquial (Sant Esteve) depèn l’església de Romadriu de la Ribalera.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca.
Separa les valls de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Tor.
Culmina a 2.905 m alt al pic de Monteixo.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (1.049 m alt) i antic municipi, situat al pla de Corts, a llevant de l’estany de Montcortès.
L’església parroquial de Sant Martí té com a sufragània la de Bretui.
El lloc havia format part del marquesat de Pallars.
Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d’Ancs.
(la Vall de Cardós / la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Cim (2.290 m alt) de la serra que separa les valls d’Àneu i de Cardós, al sud del coll de Campirme, entre els dos termes.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Cim (2.620 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb Coserans, entre els ports de Mariola i de Tavascan, que domina la capçalera del riu de Tavascan, on hi ha el petit estany de Montareny.
(o Montardit de Dalt) Poble (946 m alt), dins l’antic terme d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa, que neix al vessant occidental del tuc de la Cometa i desemboca al seu col·lector a Ribera de Montardit.
De la parròquia (Santa Cecília) depenen aquest llogaret, Llarvén i el mas de Copons.
(Espot, Pallars Sobirà)
Vall glacial, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Recolzada en la serra de Sobremonestero (2.878 m alt), al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero, entre els pics de Monestero (2.878 i 2.793 m) i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero, el més important dels quals és l’estany baix de Monestero; la vall segueix una direcció rectilínia sud-nord i enllaça amb l’estany de Sant Maurici.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble, en procés de despoblament, fins el 1969 era del municipi de Montcortès de Pallars, és situat al pla de Corts, a l’oest de l’estany de Montcortès.
L’església del Roser depèn de la parròquia de Peracals.
Dades dels Països Catalans 