(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Roca de la paret oriental de l’estret de Collegats, l’erosió de la qual, provocada per la fluència d’aigua, és especialment espectacular a l’hivern.
Argenteria, l’
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà
Xemeneies, pic de
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Cim (2.826 m alt) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al nord dels Tres Puis.
Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s’obre el coll de Xemeneies.
Al vessant oriental del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l’estany de Xemeneies.
Virós
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Grup de bordes i antic poble (1.250 m alt), al sud del terme, al vessant de l’esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l’any 839.
Vilamur -llinatge-
(Catalunya, segle XI – segle XV)
Llinatge pallarès, que senyorejà el vescomtat de Vilamur i segurament prengué el nom del castell homònim.
El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur (Catalunya, segle XI) Noble. El seu fill i hereu fou:
Pere (III) de Vilamur (Catalunya, segle XII – vers 1203) Vescomte de Vilamur. Potser era fill seu -o potser germà- el bisbe Bernat de Vilamur-. El succeí el seu fill:
Pere (IV) de Vilamur (Catalunya, segle XIII – vers 1255) Vescomte de Vilamur. Fou pare de Ponç de Vilamur i de:
- Pere (V) de Vilamur (Catalunya, segle XIII – 1275) Vescomte de Vilamur. Es digué parent del bisbe de Lleida Guillem de Montcada. Fou pare de Ponç, de Bernat i de Ramon de Vilamur i de Pallars.
- Bernat de Vilamur (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels (1280). El dit rei el defensà (1281) dels atacs del comte de Foix.
- Sibil·la de Vilamur (Catalunya, segle XIII) Dama. Tenia la vila d’Araós en penyora per l’ardiaca de Galliners (1231).
Vilamur -Pallars Sobirà-
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Vila (1.264 m alt), a l’oest de Soriguera, al vessant sud-occidental del pic de l’Orri, dominant, per la dreta, la vall del riu del Cantó.
L’església parroquial (Santa Maria) és originària del segle XIII (en resta un antic portal gòtic). D’ella depèn la d’Embonui.
El castell de Vilamur, que presidia la vila, era el centre del vescomtat de Vilamur.
Vilamflor
(Sort, Pallars Sobirà)
Despoblat, a l’est del municipi, al vessant occidental del pic de l’Orri, dins l’antic terme de Pernui. La seva església era dedicada a sant Feliu. El segle XVII era ja només un mas.
Hom ha suposat, sense fonament, que era l’origen de Sort.
Ventolau, estanys de
(Lladorre / Unarre, Pallars Sobirà)
Grup d’estanys de la capçalera de la vall d’Unarre, al vessant sud-occidental del pic de Ventolau (2.849 m alt), termenal dels dos municipis.
Vellanega
(Llavorsí, Pallars Sobirà)
Antiga abadia benedictina (Sant Pere de Vellanega), situada a la parròquia de Sant Romà de Tavèrnoles, prop de la confluència del Romadriu amb la Noguera Pallaresa.
El 969 era regit per l’abat Sal·la i el 976 ja no tenia abat; per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitularen també abats de Vellanega. La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles.
Tenia encara alguna vida monàstica el 1286, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del segle XIV era una simple possessió regida per un clergue.
En resten les ruïnes.
Vedo, estanys del
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Grup d’estanys, a la capçalera de la vall de Cardós, als vessants orientals del pic de Ventolau i del seu contrafort septentrional, el pic del Vedo.
L’emissari, el barranc del Vedo, aflueix al riu de Tavascan.
Vallat d’Estaon, el
(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Vall de l’antic municipi d’Estaon, de direcció nord-sud, que comprèn la major part del municipi d’Estaon, dins la vall de Cardós.
Davalla de la serra de Campirme, s’obre pas entre el Montcalbo i la serra Mitjana, i després de passar per Estaon, Anàs i Bonestarre es dirigeix vers l’est a la vall principal de Cardós per Surri i Ribera de Cardós.
És anomenada també vall d’Estaon.
Dades dels Països Catalans 