(País Valencià, segle XV)
Escriptor. Traduí al català la versió llatina de Guillem Nicolau de la crònica anomenada de Sant Joan de la Penya. La seva prosa és de bon estil.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. Traduí al català la versió llatina de Guillem Nicolau de la crònica anomenada de Sant Joan de la Penya. La seva prosa és de bon estil.
(País Valencià, 1613 – València, 1680)
Religiós. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic d’arts a la universitat valenciana. Ocupà el rectorat del nou convent dels Sants Reis. Tenia un benifet a la seu. Ingressà a la congregació de Sant Felip Neri.
És autor de l’obra Modo facilísimo y breve para tener oración mental.
(País Valencià, segle XVIII)
Pintor. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. Tres teles seves figuren al Museu de Belles Arts de València.
(País Valencià, segle XV)
Dama. Fou una figura molt coneguda als cenacles literaris. Tingué correspondència culta amb Bernat Fenollar.
Ha estat citada als poemes d’aquest escriptor, així com amb un de Simó Pastor i en un anònim castellà, que la lloa per la seva gran bellesa.
(País Valencià, segle XVIII)
Escultor. Actiu a València durant la residència en aquesta ciutat de l’arxiduc Carles III.
Col·laborà amb Konrad Rudolf en la construcció de la façana de la seu de València, per a la qual obrà les estàtues de Sant Vicent Ferrer, Sant Lluís Bertran i Sant Llorenç.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Conreà la poesia religiosa. Concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina de Siena, celebrat a València el 1511.
(País Valencià, segle XVIII)
Dibuixant. Són excel·lents els seus treballs per a les produccions de ceràmica de l’Alcora, amb alguns temes de composició ambiciosa.
(País Valencià, segle XVIII)
Arquitecte. Dirigí les obres noves del rerecor de la seu de València fetes al seu temps.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Humanista i gramàtic. Ensenyà a Xàtiva i Morella.
És autor de les obres: Sintaxis del maestro Torrella en romance castellano, con sus noticias y advertimientos, no menos curiosos que necesarios, sobre algunas opiniones modernas que contra ella han salido (1609), De conscribendis Epistolis, deque variarum ratione ex variis auctoribus libellis (1617) i Magistral de la sintaxis del maestro Torrella (1619).
(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim. Autor del retaule de La Visitació conservat al Museu de la Catedral de Sogorb.
Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Joan Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments.
Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475.