(País Valencià, segle XVIII)
Dama, òlim Chiriboga. Filla de Margarida Sanç Vilaragut i Abreu de Luna i de Tomàs Chiriboga y Mendoza. Succeí a la seva mare com a quarta marquesa de Llanera i cinquena comtessa d’Olocau.
No tingué fills del seu marit, Joaquín Enríquez del Oro y Mendoza, per la qual cosa la successió passà als Fenollet descendents d’Anna Margarida Sanç de Vilaragut i de Castellví.
(País Valencià, segle XIV – 1357)
Noble. Fill d’un Berenguer. Fou conseller i lloctinent del rei Jaume III de Mallorca, al qual acompanyà (1327) a Barcelona per prestar vassallatge. El 1339 tornà novament a aquesta ciutat a causa de l’homenatge degut pel seu sobirà a Pere III el Cerimoniós. El 1344, a Llançà, caigué presoner dels homes del rei Pere, durant la guerra de despossessió empresa per aquest contra Jaume de Mallorca, monarca al que continuà servint fidelment després de la seva derrota.
Es casà dues vegades: primer amb Sança, filla natural del rei Sanç I de Mallorca, amb la qual tingué Violant de Vilaragut; i després es casà amb Francesca de Boïl, dama valenciana, amb la qual tingué Nicolau de Vilaragut.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Fill o nét de l’homònim. El 1361 anà a Castella per assegurar amb Pere el Cruel, en nom de Pere III el Cerimoniós, els tractats de pau convinguts amb ell. El 1364 figurava entre els declarants al procés contra Bernat de Cabrera. Figurava al bàndol dels Centelles el 1373.
El 1380 era un dels convocats a l’assemblea que havia d’aplegar-se a Calataiud, i que després fou suspesa, per decidir quin dels papes del Cisma era el legítim.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Li fou fidel durant els conflictes de la Unió.
El 1347 combaté contra els unionistes oposats al monarca, com a senyaler de Xàtiva, a la batalla lliurada prop de la ciutat i perduda pels reialistes. Vilanova sobrevisqué i se sumà a les forces que seguiren addictes a Pere III.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. Participà a certàmens poètics de caràcter religiós, com el celebrat a València el 1486, a honor de la Concepció de Maria.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Pintor anònim. Nom amb què és conegut l’autor dels retaules del Judici final, La Mare de Déu, L’Eucaristia i altres de la localitat de Vilafermosa (Alt Millars). Pertany a la darreria del segle XIV i la primeria del XV.
Les propostes d’identificació amb Francesc (II) Serra i amb Guillem Ferrer no tenen cap fonament. Segons les noves recerques, sembla que hom pot atribuir una part de l’obra d’aquest mestre a Llorenç Saragossa.
(País Valencià, 1683 – 1713)
Pintor i religiós. Era fill i deixeble del també pintor Senén Vila, amb el qual col·laborà a les pintures de l’església de Sant Domènec d’Oriola.
(País Valencià, segle XVIII)
Religiós. És autor de l’obra Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano apóstol… San Vicente Ferrer (1735). Aquesta obra ha estat reeditada moltes vegades.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor i eclesiàstic. Participà a certàmens de poesia religiosa, com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu.
Sostingué un debat poètic amb Bernat Fenollar, Pere Vilaspinosa i Joan Verdanxa.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escultor. El 1517 projectà en bona part, d’acord amb els jurats, la capella de l’antiga Casa de la Ciutat de València. Després fou un dels artistes que treballaren en la seva realització.
Féu els dotze relleus d’alabastre de l’entrada del cor de la seu, traslladats avui a l’antiga sala capitular. Ha estat assenyalada la possibilitat que Damià Forment fos deixeble seu.
Dades dels Països Catalans 