(Torelló, Osona)
Masia i molí, a l’extrem septentrional del terme, prop del riu Ges.
És esmentada ja el segle XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 1230. Una branca foren ciutadans de Vic al segle XIV.
(Manlleu, Osona)
Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda), situat en un petit turó (696 m), termenal amb Torelló i l’Esquirol.
En 1883-86 hi fou bastit un petit temple expiatori (s’ha dit que era el primer que es dedicà al Sagrat Cor), per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí “El Faro de Puig-Agut”, que sortí, de manera irregular, fins al 1903.
(Rupit i Pruit, Osona)
Poble (949 m alt) i antic municipi, annexat a l’actual el 1977.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1134, que conserva una nau romànica acabada amb un gran cos d’edificació i un campanar del segle XVIII.
El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit; en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu el segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera.
(Folgueroles, Osona)
Antiga masia. Existia des del segle XII.
El seu nom es relaciona amb la llegenda de Sant Francesc-s’hi-moria, en realitat Sant Francesc Salmunia, que recorda la capella existent no lluny del mas. Es diu que sant Francesc fou retornat amb aigua del pou de vida que dóna nom al mas.
(Santa Eugènia de Berga, Osona)
(ant: mas Reixac) Antiga masia, anomenada així des del segle XIV, nom que una llegenda relaciona amb uns amors reials amb una pubilla del mas.
El 1472 el rei Joan II signà les paus amb la ciutat de Vic estant allotjat en aquest mas.
(Osona)
Antic nom del poble i municipi de Santa Maria de Besora.
(Sant Agustí de Lluçanès / Sora, Osona)
Antic terme que comprenia part dels actuals municipis, que depenia ja el segle XI de la jurisdicció del monestir de Ripoll (s’estenia des de l’església de Sant Genís del Pi, de Sant Agustí de Lluçanès, al mas Casa-ramona, de Sora).
Perdé l’autonomia com a terme vers el 1250.
Colònia tèxtil de filats de cotó, de la societat Imbert, situada a la dreta del Ter, enfront de Sant Pere de Torelló. El 1859 hom hi establí una adoberia, convertida després en filatura.
Passà a mans de diversos propietaris; el darrer, Calvet, renovà edificis i habitatges i construí un nou pont sobre el Ter.
(Vic, Osona, 1952 – )
Entitat associativa cultural. Creada a l’empara de la Biblioteca Episcopal, per fomentar l’estudi i la investigació comarcals i generals.
Ha creat unes beques anuals d’investigació científica i històrica. Publica des de 1952 sense interrupció la revista semestral d’investigació Ausa.
És propietari i curador del Temple Romà de Vic, edifici en gran part del segle II dC, actualment és una sala polivalent on es fan diversos actes culturals.
Enllaç: Patronat d’Estudis Osonencs
(Gurb, Osona)
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona), de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943. Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació (1089), fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats.
Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona. El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages.
Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau. El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835.
Dades dels Països Catalans 