Arxiu d'etiquetes: Osona

Savassona, baronia de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – )

Jurisdicció senyorial, centrada al castell termenal de Savassona, que pertangué al llinatge dels Savassona, antics castlans del castell.

Passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren (1784) que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon.

Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal. El 1864 passà a uns Urbina col·laterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada.

Savassona

3 Respostes

(Tavèrnoles, Osona)

Antiga demarcació parroquial, al nord-est del cap del municipi, centrat per l’antic castell de Savassona i l’església parroquial de Sant Pere.

L’antic terme del castell comprenia tot l’actual municipi de Tavèrnoles i més tard els de Tavertet i part del de Vilanova de Sau. El castell, a 611 m alt, estratègicament situat, fou renovat als segles XVII i XIX i és encara habitat. Existia el 890 i estigué sota l’alt domini dels vescomtes d’Osona, però regit per una família de cavallers, els Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona.

L’antiga parròquia de Sant Pere, sufragània de la de Tavèrnoles des del segle XV, és als peus del castell i fou reedificada el 1060; es conserva íntegre l’edifici romànic.

En un puig enfront del castell, sobre l’emplaçament d’un antic poblat ibèric, hi ha la capella de Sant Feliu de Savassona o Sant Feliuet.

Sauva Negra

2 Respostes

(Castellcir, Moianès / Centelles / Sant Martí de Centelles, Osona)

Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (972 m alt), que enllaça, per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels tres municipis.

Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir (dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra). És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra.

Sau, pantà de

8 Respostes

(Vilanova de Sau, Osona)

Embassament del Ter, en encaixonar-se el riu al sector septentrional del massís de les Guilleries a la gorja de Sau. S’inicia aigües avall de la confluència amb el Gurri i s’estén fins abans d’introduir-se a la Selva, on enllaça amb l’embassament de Susqueda.

Fou acabat el 1960, i té una potència de 56.000 kW i una capacitat de 177 milions de m3. El 1966 se’n derivà un canal Ter-Llobregat, capaç d’aportar 8 m3/segon a l’abastament de Barcelona.

Sau, Estatut de

7 Respostes

(Vilanova de Sau, Osona, 19 desembre 1978)

Projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.

Nom que rebé pel fet d’haver estat redactat (setembre-novembre) al parador del pantà de Sau per l’anomenada “Comissió dels Vint”, amb representació dels principals partits catalans.

El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l’Estatut, obra de l’escultor Josep Ricart.

Sau -Osona-

3 Respostes

(Vilanova de Sau, Osona)

Antic terme que englobava tot l’actual municipi.

Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau (917 a 952) de l’antic terme de Cornil. A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la Roca de Sau, probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons.

El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers cognomenats de Sau i després els Savassona, que n’esdevingueren els senyors directes des del segle XV.

La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’església que es troba avui sota el pantà de Sau i que fou modificada després dels terratrèmols del 1425 i de nou al segle XVIII.

Avui hi subsisteixen alguns dels antics masos, però ha esdevingut un indret turístic amb dos hotels, un club nàutic i xalets residencials que aprofiten l’atractiu del pantà que omple la vall, envoltada de cingles i pendents amb densos boscs de pins.

Sarreganyada

3 Respostes

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Cim (1.216 m alt) de la serra de Bellmunt, a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt.

Hi hagué el castell de Sarreganyada, que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I. Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona. Després desapareix de la documentació.

Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell.

Santa Maria Savall

5 Respostes

(Balenyà, Osona)

Antiga església i petit convent, a l’extrem meridional del municipi, a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra.

Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra. Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps.

Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX.

Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització de Puigsagordi. Sota seu, hom ha construït una petita resclosa.

Santa Margarida de Cabagès

4 Respostes

(Vidrà, Osona)

Església, situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).

Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència (segles XII-XIV) tornà a supeditar-se a Vidrà. La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878.

Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975.

Santa Magdalena de Vilarestau

1 Resposta

(Centelles, Osona)

Antiga parròquia, després sufragània de la de Santa Coloma de Centelles, situada al pla de la Garga.

Fou dotada el 1094 i consagrada el 1097; aleshores era dedicada a Santa Maria. El 1868 el seu territori s’uní a la parròquia de Sant Martí de Centelles.

És arruïnada des del segle XIX.