Antiga quadra, a l’est de la vila, que formà ajuntament fins a mitjan segle XIX, centrat a la casa de la Roca.
Els drets que hi tingué el monestir de Sant Joan de les Abadesses foren cedits, el segle XI, a la mitra de Vic.
Masia i veïnat, al pla de la Garga, damunt el sector septentrional dels cingles de Bertí, anomenat el cingle del Cerdà.
Antiga parròquia (Sant Cristòfol de Borrassers), situada a l’esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d’Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà.
En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al segle XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
Santuari de la Mare de Déu de la Bona-sort. És una construcció del segle XIII. Fins al 1649 fou la parròquia de la vila.
(Osona)
Nom adoptat l’any 1937 per al municipi de Sant Quirze de Besora.
Masia, a la dreta de la riera de la Bertrana, aigua avall del poble.
En aquest lloc hi havia antigament la parròquia de Santa Maria de Corcó.
(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Eugènia de Berga.
Antiga canonja augustiniana (Sant Salvador de Bellver), més coneguda amb el nom de Sant Salvador d’Orís.
