Arxiu d'etiquetes: notaris/es

Trias de Bes i Giró, Frederic

(Barcelona, 1902 – 11 desembre 1969)

Notari. Fill de Joan de Déu Trias i Giró, i germà de Josep Maria i de Lluís. Es llicencià (1923) i doctorà (1924) en dret a Barcelona.

S’especialitzà en temes de dret privat, col·laborà en revistes especialitzades, com “La Notaría” i “Revista de Derecho Privado”, i tingué importants participacions en els congressos internacionals de notaris de Madrid (1950), Roma (1958), etc.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

També fou germà seu Joan de Déu Trias de Bes i Giró  (Barcelona, 1892 – 1965)  Jurista. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Publicà articles de tema jurídic.

Tresfort, Pere

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Escriptor. Hom sap només que era notari.

Es conserven tres composicions seves, dues d’elles de caràcter amorós i l’altra que constitueix un curiós atac a la noblesa per la seva manca de pietat.

Torrent i Garriga, Domènec

(Manlleu, Osona, 1844 – 1922)

Escriptor. Notari, exercí a Ribes de Freser i Manlleu.

Col·laborà en la premsa catalana del moment i publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña… (1885, 1888), Manlleu, croquis para su historia… (1891), Las leyendas de mi pueblo (1902) i Historia de la ermita de Sant Antoni de Ribas (1919), on recull una col·lecció de goigs.

Tell i Lafont, Guillem August

(Barcelona, 16 desembre 1861 – 6 agost 1929)

Advocat, notari i escriptor. Llicenciat el 1881, a partir del 1895 va ésser notari de Barcelona. Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i degà del Col·legi de Notaris.

Fou col·laborador de “Seminario de Mataró” (1883-95), “Quatre Gats” (1889), “La Campana de Gràcia”, “Calendari-Guia de Banyoles i sa Comarca” (1891), “Joventut” (1900-06) i “Catalunya” (1903-05).

Conreà també la poesia, i fou mestre en gai saber.

Tamarit, Pere

(Catalunya, segle XIII)

Notari.

El 1272, en unió del seu col·lega anomenat Pere Egidi, féu un treball preparatori sobre els costums jurídics tortosins, utilitzat cinc anys després per la comissió redactora del Llibre dels Costums de Tortosa.

Solsona, Francesc

(Anglesola, Urgell, segle XVI)

Jurisconsult. Notari públic i catedràtic de la Universitat de Barcelona.

És autor de Stilus capibrevandi (1547), que dedicà al bisbe d’Elna Miquel Despuig; en les reedicions del 1561 i el 1594 figura també un apèndix, en català, sobre les festes i dies feriats de l’audiència.

La seva obra principal és Lucerna laudemiorum omnia emphiteuseos iura complectens (1556, 1575), que és encara una autoritat en matèria emfitèutica.

Simon, Tomàs

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari. Exercí des del 1676. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona.

Durant el setge de 1713-14 fou membre del govern provisional català. A les eleccions municipals de 1713 continuà al Consell de Cent.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics. Exercí de notari fins al 1727.

Serrolí, Jaume

(Catalunya, segle XV – Girona, 1462)

Notari i cabdill dels pagesos de remença.

A instàncies de la reina Joana Enríquez i de Joan II, féu fracassar un intent de negociació (1461) entre les autoritats catalanes i els remences, que convertí en aliats de la corona cara a la guerra civil que es preparava.

Fou un dels responsables de l’aixecament armat dels remences i, indirectament, de l’inici de les hostilitats entre la Generalitat i Joan II.

Cap de l’estat major de F. Verntallat, capitost del remences, fou capturat pels homes del comte de Pallars, i executat.

Sant Feliu, Simó de

(Catalunya, segle XIII)

Notari reial de Jaume I el Conqueridor i de Pere II el Gran.

En abdicar el primer, poc abans de morir, a benefici del segon, Simó de Sant Feliu fou el qui rebé els segells reials transferits al successor, el 20 de juliol de 1276.

Rufasta i Prats, Marià

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari. Començà a actuar el 1693. Tingué el títol de ciutadà honrat.

El 1697 era prior del col·legi de notaris i lluità com a tinent de la Coronela contra el setge francès a la capital. Fou partidari de Carles d’Àustria, com actuari a l’Audiència de Barcelona.

Participà a la Junta de Braços de Barcelona de 1713. Decidida la resistència contra Felip V, fou membre del govern provisional català.

Després de la capitulació del 1714 la foren confiscats els béns. Actuà com a notari fins al 1726.