(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d’Alagó, tercer comte de Santa Coloma, baró de Ponts.
A la seva mort sense fills (1689) passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutíerrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir.
La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina que l’havien adquirit al segle XVI.
(Oliola, Noguera)
Poble (471 m alt) (o Pladogau), vora el límit amb el terme de Cabanabona.
La seva església depèn de la parròquia de Ponts (depengué fins al segle XIX del terme forà de Ponts).
Prop seu hi ha el llogaret de Gratallops i les caseries de Casanova, la Garriga i Masbrú.
(Balaguer, Noguera, 1925 – 1932)
Revista quinzenal. S’especialitzà en una informació d’actualitat i històrica sobre els pobles de les comarques lleidatanes.
Pel seu nivell cultural i polític esdevingué una de les publicacions més representatives de la vida fora de Barcelona.
Fou dirigida pels polítics Domènec Carrové i Joan Sauret i en fou especial col·laborador Sebastià Armenter.
(Noguera / Segrià)
Canal de la Noguera Ribagorçana, que se’l coneix també amb el nom de canal de Lleida.
Neix prop de l’embassament de Santa Anna, poc després, dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal (dit casa de Lleida o de l’Aigua) i, al límit amb el d’Alfarràs, la central elèctrica de Pinyana.
Després de passar per Andaní i Alfarràs, entra al Segrià prop d’Almenar; abans d’arribar al terme de Lleida, la sèquia se subdivideix en dos brancals, un dels quals comprèn la sèquia del Mig i la sèquia Major, que ha subministrat aigua potable a la ciutat, després de passar per una bassa depuradora d’Alpicat, fins a la construcció de la conducció directa des de Pinyana, i rega les terres del Segrià fins prop de Lleida.
Les hortes són especialitzades en fructicultura.
(Vilanova de Meià, Noguera)
Despoblat, al vessant meridional del Montsec de Rúbies, a l’oest del coll d’Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet.
De la seva església parroquial (Santa Magdalena) depèn la de Rúbies. La jurisdicció pertanyia al prior de Meià.
(Bellcaire d’Urgell, Noguera)
Llogaret, a l’oest del poble.
La seva antiga església parroquial (Sant Pere) fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, el 1194, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.
Aquests el posseïren fins al 1831. Estava regida per un prior. Després esdevingué santuari.
(Vilanova de Meià, Noguera)
Jaciment del Cretaci inferior, al poble de Santa Maria de Meià. La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment.
Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies.
Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar. Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos i una variada fauna d’insectes i aranyes.
Entre els vertebrats, destaca la presència de tres espècies de granotes, dos llargandaixos primitius i un cocodril de mig metre de llargada. Destaca també la troballa de diverses restes d’aus fòssils.
(Àger, Noguera)
Santuari (la Mare de Déu de Pedra) i antic poble, al vessant meridional del Montsec, damunt la vila, de la qual és patrona.
Fou alçat al segle XVII, destruït el 1936 (juntament amb la imatge del segle XV), i reconstruït el 1944.
El lloc era presidit pel castell de Pedra, esmentat ja l’any 1041. Al segle XIV ja era un despoblat.
(Balaguer, Noguera)
Antic convent de trinitaris, fundat vers el 1290 al santuari de Santa Maria de les Parrelles, al nord-oest de la ciutat, sota la protecció del comte Ermengol X de Cabrera.
El 1809 els religiosos passaren a residir dins la ciutat, on subsistiren fins el 1835.
L’església i convent foren demolits i les pedres aprofitades per a la nova casa de la ciutat (1854) i altres edificis.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Poble, situat al sector nord-oriental del terme, als vessants occidentals de la muntanya de Sant Marc.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
Dades dels Països Catalans 